Confluència, però quina?

Alea iacta est. La con­fluència dels comuns tirarà enda­vant encara que sigui menys con­flu­ent del que s'havia anun­ciat si final­ment els sim­pa­tit­zants i afi­li­ats de Podem a Cata­lu­nya con­fir­men, en una con­sulta interna que clou dis­sabte, que no accep­ten les con­di­ci­ons actu­als. Bar­ce­lona en Comú, l'ànima real del procés de con­fluència en tenir el cavall gua­nya­dor, Ada Colau, ha deci­dit tirar pel dret i dis­sabte farà un acte públic en què el pro­ta­go­nisme serà, com sem­pre, per a l'alcal­dessa de Bar­ce­lona, però també per a mili­tants de Podem, curi­o­sa­ment els díscols amb Albano Dante Fac­hin. Si fos mal pen­sat, arri­ba­ria a la con­clusió que l'acte només vol dei­xar clar a l'uni­vers de Podem, prou hete­ro­geni i amic de la no jerar­quia, que això tira enda­vant i que la cara visi­ble és la que és. I ja veu­rem més enda­vant què passa.

Ahir mateix, Colau afir­mava que no veia pas perill en la cons­trucció del nou espai. Les con­fluències, però, són sem­pre com­ple­xes. Tant és si és en l'espai inde­pen­den­tista com en les esquer­res. Ho són tant que tot i que els dife­rents pro­ta­go­nis­tes d'aquest procés de l'esquerra tenen clar que quan ho han acon­se­guit han estat pre­mi­ats, com a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona o a les gene­rals, encara hi ha reticències. I no només de Podem. En una de les reu­ni­ons recents, un mem­bre d'ICV va plan­te­jar que s'havia de deba­tre ben bé si Xavier Domènech era el millor cap de car­tell pos­si­ble. Per a una part d'ICV –i també d'EUiA– Domènech és massa tou. I per a alguns dels diri­gents de Podem, ha que­dat mar­cat perquè no va pren­dre par­tit ni per Pablo Igle­sias ni per Íñigo Errejón. Ni pels ven­ce­dors ni pels vençuts.

En tot cas, el 8 d'abril en sabrem més coses. I encara més enllà, en la men­ta­li­tat que s'està cons­truint la con­fluència, la de les elec­ci­ons, Podem podria optar per pre­sen­tar-se en coa­lició amb els comuns i així encara gua­nya­ria quota. En tot cas, aquest és un dels errors de part dels comuns. La dinàmica no és elec­to­ral i, per tant, el que han de deci­dir és si esta­ran al cos­tat dels que con­vo­quin el referèndum o enfront, com ho estarà l'Estat. I amb totes les con­seqüències, com ja sap ben bé Joan Josep Nuet.