Confluència, però quina?

Alea iacta est. La confluència dels comuns tirarà endavant encara que sigui menys confluent del que s'havia anunciat si finalment els simpatitzants i afiliats de Podem a Catalunya confirmen, en una consulta interna que clou dissabte, que no accepten les condicions actuals. Barcelona en Comú, l'ànima real del procés de confluència en tenir el cavall guanyador, Ada Colau, ha decidit tirar pel dret i dissabte farà un acte públic en què el protagonisme serà, com sempre, per a l'alcaldessa de Barcelona, però també per a militants de Podem, curiosament els díscols amb Albano Dante Fachin. Si fos mal pensat, arribaria a la conclusió que l'acte només vol deixar clar a l'univers de Podem, prou heterogeni i amic de la no jerarquia, que això tira endavant i que la cara visible és la que és. I ja veurem més endavant què passa.

Ahir mateix, Colau afirmava que no veia pas perill en la construcció del nou espai. Les confluències, però, són sempre complexes. Tant és si és en l'espai independentista com en les esquerres. Ho són tant que tot i que els diferents protagonistes d'aquest procés de l'esquerra tenen clar que quan ho han aconseguit han estat premiats, com a l'Ajuntament de Barcelona o a les generals, encara hi ha reticències. I no només de Podem. En una de les reunions recents, un membre d'ICV va plantejar que s'havia de debatre ben bé si Xavier Domènech era el millor cap de cartell possible. Per a una part d'ICV –i també d'EUiA– Domènech és massa tou. I per a alguns dels dirigents de Podem, ha quedat marcat perquè no va prendre partit ni per Pablo Iglesias ni per Íñigo Errejón. Ni pels vencedors ni pels vençuts.

En tot cas, el 8 d'abril en sabrem més coses. I encara més enllà, en la mentalitat que s'està construint la confluència, la de les eleccions, Podem podria optar per presentar-se en coalició amb els comuns i així encara guanyaria quota. En tot cas, aquest és un dels errors de part dels comuns. La dinàmica no és electoral i, per tant, el que han de decidir és si estaran al costat dels que convoquin el referèndum o enfront, com ho estarà l'Estat. I amb totes les conseqüències, com ja sap ben bé Joan Josep Nuet.