Mirall cubà

Cuba ha estat pre­sent durant anys en l'ima­gi­nari d'alguns cata­lans. Els nego­cis i les inver­si­ons en aque­lla illa, tan de moda entre la bur­ge­sia pre­ten­si­osa de finals del segle XIX, expli­quen la dita que defi­nia una per­sona ento­nada: “aquell té molta terra a l'Havana”. El sepa­ra­tisme migrat i acti­va­ment ide­a­lista d'abans del 1939 recol­zava en nuclis cata­lans esta­blerts en aque­lla república ame­ri­cana. L'estel dins d'un tri­an­gle de l'ense­nya inde­pen­den­tista és un man­lleu de la ban­dera cubana. Més enllà d'aquests exem­ples espar­sos, la Cata­lu­nya emmi­ra­llada en Cuba abraça rea­li­tats menys anecdòtiques, i reflec­teix, sens dubte, estímuls històrics que el pro­fes­sor Lluís Costa, de la Uni­ver­si­tat de Girona, inves­tiga des de fa uns vint anys. D'ençà del 1999 ha publi­cat set lli­bres sobre els vells lli­gams entre Cuba i Cata­lu­nya. El més novell es titula Les cons­truc­ci­ons naci­o­nals: entre l'ima­gi­nari i la rea­li­tat. Hi ana­litza la for­mació de la consciència naci­o­nal cubana després del 1898. La seva lec­tura, ben reco­ma­na­ble, con­vida a veure l'actu­a­li­tat cata­lana des d'una altra banda, la del mirall cubà. L'eman­ci­pació de Cuba és el resul­tat d'un llarg procés de transac­ci­ons soci­als i ideològiques, i de con­ces­si­ons iden­titàries i cul­tu­rals. És un pos­si­bi­lisme que explica que el naci­o­na­lista Fidel Cas­tro abracés la causa comu­nista. És el pos­si­bi­lisme que explica que el con­se­ller Santi Vila, en la pre­sen­tació del lli­bre, fa vint dies, es declarés a favor d'un “inde­pen­den­tisme ins­tru­men­tal”.