A vostè, votant del no

Els com­panys dels dife­rents mit­jans que tre­ba­llen al Par­la­ment des­cri­uen una gran situ­ació de tensió. Tensió entre els grups par­ti­da­ris de la inde­pendència i els de l'statu quo. Tensió real, que es palpa, però tensió més que nor­mal si es té en compte que Cata­lu­nya és al més a prop que ha estat en els dar­rers 300 anys d'acon­se­guir la fita de la inde­pendència. Aquí toca­ria repe­tir aque­lla frase que si algú s'havia pen­sat que seria fàcil... Men­tres­tant, alguns mit­jans no paren de bom­bar­de­jar-nos amb notícies en clau elec­to­ral, i inter­pre­ten aquesta tensió com cor­re­dis­ses cap a unes altres autonòmiques. Obvien que el govern del país el forma una aliança entre la dreta i l'esquerra naci­o­na­lista (rar) que té el suport extern d'un grup anti­ca­pi­ta­lista (més rar encara) i que això només és pos­si­ble per un objec­tiu final comú, la inde­pendència.

No ha de fer por que hi hagi alguns res­pon­sa­bles de l'inde­pen­den­tisme que esta­rien més còmodes en el pacte i que, si no n'hi ha, posa­rien el fre de mà. Tam­poc que altres puguin mani­fes­tar recan­ces a tenir clar que la res­posta de l'Estat està més que escrita i que les inha­bi­li­ta­ci­ons de Mas, Ortega i Rigau (i Homs en breu) és una broma res­pecte al que vindrà. Tot és nor­mal. Al final, però, els qua­dres de tots aquests par­tits tenen clar que si fallen a la soci­e­tat cata­lana en aquests moments i tot ple­gat acaba amb unes elec­ci­ons anti­ci­pa­des, s'hau­ran de dedi­car a jugar a la boti­farra al bar... perquè a fer de polítics, segur que no.

Per tant, en un moment en què cada cop són més les veus des d'Europa que recla­men una sor­tida nego­ci­ada a un con­flicte d'arrel estric­ta­ment democràtica, només hi ha dues opci­ons: que l'Estat espa­nyol reac­ci­oni i s'acon­se­gueixi un acord per a un referèndum pac­tat –la via esco­cesa, la desit­ja­ble, la vol­guda a Europa, però a hores d'ara impos­si­ble– o la uni­la­te­ra­li­tat. Per tant, el referèndum és farà, i vostè, votant del no –que jo vull que pugui votar– comenci a pen­sar a exer­cir el seu dret. Perquè si gua­nya el sí es pro­cla­marà la República i a vostè li hau­ran fallat els seus par­tits i ja no hi haurà inha­bi­li­ta­ci­ons que val­guin.