El club de les parelles ignorants

En els darrers dies, hem estat testimonis d'alguns exemples que han posat de manifest els problemes d'incomunicació que pateixen algunes famílies; o, com a mínim, de la capacitat d'algunes parelles per fer l'orni quan són citades a declarar com a testimonis judicials. La infanta Cristina va posar damunt la taula aquesta problemàtica. Durant els interrogatoris pel cas Nóos, Cristina de Borbón va dir en 412 ocasions que “no ho sabia”, en 82 que “no ho recordava” i 68 que “ho desconeixia”. La sentència va concloure que tant ella com l'esposa de Diego Torres “desconeixen l'existència dels il·lícits penals que van cometre els seus respectius marits” i, per tant, “no van participar en la seva execució”. No resulta estrany, doncs, que el jutge Castro acabés sentenciant que el “tribunal ha donat per bo que la infanta era una dona florera”.

Cristina de Borbón ha creat escola. Només cal recordar el cas d'Ana Mato, que estava tan ocupada en els afers ministerials que no tenia ni idea d'on sortien els diners per decorar el seu xalet durant un aniversari familiar o per visitar Eurodisney amb les filles. Tampoc sabia res de res l'esposa de Luis Bárcenas. Rosalía Iglesias va acompanyar el seu marit a Suïssa en diverses ocasions, però desconeixia que aquest hi tingués comptes. I, quan es tractava de firmar, sempre ho feia “on el seu marit li deia”.

El darrer exemple d'incomunicació familiar o, si ho volen, del paper decoratiu que s'atribueixen algunes parelles, l'hem trobat en el judici del cas Palau. La dona de Fèlix Millet, Marta Vallès, va confessar que el seu marit “era qui manava” en l'administració del patrimoni familiar i que amb l'expresident del Palau “és millor no discutir-hi” perquè “té un caràcter difícil”. Tant ella com la dona de Jordi Montull eren administradores de dues empreses que van facturar treballs falsos, però van ocupar aquests càrrecs “perquè els hi van dir els seus marits”. Ja ho veuen. A aquest ritme, haurem de constituir el club de les parelles ignorants.