Tribuna
Punt final
En un recent article vaig referir-me a l'atac a la independència judicial perpetrat pel PP en l'anterior legislatura en disposar de majoria absoluta. Allà recordava que les entitats Rights International Spain i Jutges per a la Democràcia el febrer passat remeteren a l'ONU un exhaustiu informe sobre “la grave situación que atraviesa el Estado Español” pertocant al funcionament de la justícia. Un dels aspectes denunciats tracta d'una demagògica i sibil·lina actuació del govern del PP adreçada a possibilitar impunitats en determinats processos. En efecte, amb tota l'oposició en contra, va impulsar-se una reforma legislativa per escurçar el termini d'instrucció de les causes judicials.
Al·ludim a demagògia perquè demagògic és presentar aquesta novetat legislativa com a eina per a satisfer una vella aspiració: la d'agilitzar la justícia, la de posar fre a llarguíssimes instruccions. A partir d'ara aquestes instruccions hauran de ser enllestides en sis mesos en casos no complexos o en divuit en supòsits de gran complexitat. Mesura aparentment lloable, positiva i molt popular. Sempre que esdevingui viable, és clar, cosa que no succeirà perquè:
a) La falta de mitjans humans i materials de la justícia espanyola és escandalosa, estrident, com és prou sabut. Com sabut també és que aquests mitjans els hauria de facilitar aquest mateix govern teòricament tan interessat en el millor funcionament de la justícia. b) El Consell d'Europa ja fa temps que té Espanya en el punt de mira pel que fa al funcionament de la justícia. Critica les enormes retallades en el pressupost destinat al poder judicial i a la justícia gratuïta. I sobretot, va insistint en l'escandalosa dada de l'escassíssim nombre de jutges (només 12 per cada 100.000 habitants, quan la mitjana europea és de 21) i de fiscals (només 5 per cada 100.000 habitants en contrast amb els 11 de mitjana europea, que, a més, té personal auxiliar d'1,5 persones per fiscal, quan a Espanya aquest personal és inexistent). c) Cal ponderar també que la delinqüència econòmica i la corrupció política presenten generalment, junt a gran complexitat tècnica, enormes dificultats de prova, exigint perllongades i exhaustives investigacions, sovint amb comissions rogatòries a l'estranger i a paradisos fiscals, amb respostes, quan existeixen, molt intempestives.
Punt Final, doncs, de moltes investigacions. I per això aquelles entitats es queixen que “esta medida (reducción de plazos de instrucción unida a la falta de recursos) contribuirá en la práctica a una mayor impunidad particularmente en los casos de corrupción política”.