Opinió

Vuits i nous

Setmana de la Lluna

“Hem espatllat Nadal i hem arreglat Setmana Santa. No ho hauria dit mai

Queda bé i fa interessant o fa sincer dir que Nadal és una festa que no agrada. Setmana Santa s'ha salvat del dicteri, i això que pel nom i per l'agudització religiosa dels seus dies hauria de tenir més mala fama. No la té perquè se li ha tret el caràcter penitencial extern que havia tingut, amb les processons, els espectacles prohibits, els sermons dalt la trona i les privacions culinàries, i han quedat uns dies de vacances sense cap obligació familiar ni de consum comercial, tret de la mona de l'última jornada. Hem espatllat Nadal i hem arreglat Setmana Santa. Els que hem viscut setmanes santes tenebroses i nadals afables i tranquils no hauríem dit mai que anés així. No es pot preveure res.

A mi Setmana Santa m'agrada, per començar, perquè és una festivitat mòbil. Uns anys cau aviat, uns altres anys cau tard, i sempre és una incògnita. Aquest any ha caigut tardet. Hi ha qui es queixa de l'oscil·lació: els que volen programar amb exactitud les vacances, els alumnes i professors que veuen com els trimestres se'ls alteren, els empresaris de l'esquí, que no poden oferir la neu que voldrien, si la Setmana Santa entra en els dies de la calor... Doncs a mi aquesta setmana indomesticable em va molt bé. Ens regim per molts calendaris, l'escolar, el judicial, el de vacunacions, el d'hisenda..., sense que cap s'adapti a l'any natural que comença al gener i acaba al desembre. La Setmana Santa també va al seu aire, i segueix el cicle de la Lluna. A vostès no ho sé, però a mi em ve vertigen pensar que els homes que vivien a les coves i que a la nit només podien mirar el cel ja es regien per aquest compte. Jesucrist va morir en aquests dies pasquals, no és que fossin instituïts per ell. Això ja se sap, però de vegades va bé recordar-ho. Va mirar la Lluna a la sortida del sopar, o una mica més tard a l'hort propietat d'un senyor que es deia Getsemaní, i era Lluna plena. Com ara i sempre.

També m'agrada la Setmana Santa perquè ha conservat el silenci que l'havia fet característica. Per què la gent és fora? Pel que sigui. I perquè fa olor de palmó i de primavera. “Si ve l'abril tremolant,/ i el ventet que no reposa,/ i el perfum de Dijous Sant...” Els palmons eren per anar a beneir i també per ser ensumats. “Oh, quina olor de Lluna....”, exclamava la Clementina que el marit va eclipsar. Els palmons fan l'olor freda de la Lluna.

Divendres Sant no hi ha diaris. Amb les publicacions digitals que no paren mai això ara és indiferent, però de totes maneres aquest dia els polítics retenen les declaracions, si han de ser menys difoses. El Divendres Sant procuro no perdre'm la lectura a tres veus que a les esglésies es fa de la Passió de Joan. Una crònica tan impressionant i a la vegada tan concisa i sintètica no es troba enlloc més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.