PPiròmans PSOEcials

El govern del PP, amb el suport de C's i el PSOE, està duent el conjunt de l'Estat espanyol a un carreró sense sortida. No solament pel cas de la proposta de la ciutadania catalana de voler decidir el seu futur mitjançant un referèndum, el fet democràtic més natural del món, sinó també per l'abdicació permanent de la defensa dels seus propis principis ideològics. Això és des de no defensar els postulats d'una dreta democràtica al nivell de les dels països de l'Europa occidental, des de fer front a les reformes estructurals administratives del país, fins a escoltar i defensar els drets salarials i laborals dels treballadors.

Han fet un ‘totum revolutum' de confusió precisament els qui haurien d'aportar direcció i mesura. El bipartidisme sobre el qual es basava la Transició democràtica és, amb l'ajut dels majordoms de C's, el principal responsable de prostituir la funció mediadora del Tribunal Constitucional, de desacreditar a nivell de taverna l'anomenat Tribunal Superior de Justícia de Catalunya convertint-lo en un tribunal repressiu ideològic “a” Catalunya. El problema, hom diu, neix amb l'escàndol d'anul·lar l'Estatut votat el 2006. L'arrel del problema és més llunyà en el temps i més profund en la consciència de l'ànima governamental espanyola. Neix quan Catalunya, més complexa socialment que la resta de la societat espanyola, deixa de pensar que els seus problemes polítics, les seves necessitats materials, culturals i ideològiques s'han de solucionar des d'Espanya, i creu que han de ser els mateixos catalans que han de decidir totes les facetes de la seva vida col·lectiva. És a dir, en el naixement del catalanisme polític. Un catalanisme que es forja amb la Renaixença, basat en la llengua i l'economia, i que esclata per lucidesa col·lectiva veient el fracàs del 1898.

El PP, el PSOE i acòlits Fan ara el mateix paper de sempre dels poders d'antany en l'evolució de la decadència secular d'Espanya. Una Espanya on hi ha una policia política amb personatges tals com ara l'exministre Fernández Díaz, que reconeix mentir en l'operació Catalunya. Una Espanya que viu en una catarsi paranoica del govern i aliats en un oceà procel·lós de querelles, denúncies, infàmies, calúmnies, insults, amenaces, confidents, corrupcions que ens permeten entendre les trajectòries d'impresentables, fins fa quatre dies falsament prestigiats, així noms com ara Jiménez Villarejo, Cebrián, García Margallo, Florentino Pérez i tants altres, o una classe intel·lectual i política que no es pronuncia, que no compleix la seva funció de ser crítica, analítica i veraç, que en darrera instància està al servei del poder de Madrid.

Catalunya sempre ha estat la impulsora de la modernització de l'Estat. Ara Catalunya té una missió encara més transcendental: mostrar que el camí de la llibertat està en els vots i la democràcia. La revolució democràtica catalana ens farà lliures a nosaltres, és un exemple per al món i ajudarà Espanya quan aquesta comenci a seguir la mateixa via.