opinió

L'esperit Ernest Lluch

El president de la Generalitat, recuperant oportunament l'esperit de Lluch, va aprofitar Maià per reivindicar el constitucionalisme útil, que acull i no rebutja, per defensar l'Estatut d'Autonomia vigent, avalat pel poble de Catalunya i aprovat pel Congrés dels Diputats, que atorga el màxim autogovern de la història a la nostra nació

La personalitat de l'Ernest Lluch és testimoni pels reptes de l'avui. Davant de l'exercici de la política des de la distància, ell apostava per la proximitat, per més municipalisme, per l'austeritat, la humilitat, la cordialitat i el sentit positiu de la ironia i l'humor

Tor­nar a Maià de Mont­cal (al cemen­tiri on està enter­rat) és tor­nar a l'Ernest Lluch. Ja fa nou anys del dia del seu assas­si­nat per part d'ETA. És un acte íntim con­vo­cat pel PSC de Girona, però que, més enllà de l'enyo­rança, el record i la tris­tesa, cada any ens per­met recu­pe­rar el seu espe­rit.

L'any pas­sat Patxi López, actual lehen­dakari, va fer a Maià la seva pro­mesa per a la gover­nança d'Euskadi i per acon­se­guir la pau recor­dant-lo a ell, que va inten­tar-ho com ningú fins a la seva mort.

Aquest any, entre els xifrers del cemen­tiri de Maià, de nou l'espe­rit de l'Ernest va per­me­tre crear l'espai per avançar en les pri­o­ri­tats actu­als.

Segur que ell, com sem­pre, avui davant la crisi econòmica i ins­ti­tu­ci­o­nal, davant de la neces­si­tat de rege­ne­ració de la soci­e­tat, de com­par­tir els valors, diria parau­les clares que sem­pre sem­bla­ven noves, pro­fun­des, que feien pen­sar i actuar.

La per­so­na­li­tat de l'Ernest Lluch és tes­ti­moni pels rep­tes de l'avui.

Davant de la super­fi­ci­a­li­tat, ell con­re­ava el rigor des de la vocació científica, bar­re­jant sem­pre eco­no­mia i soci­e­tat.

Davant de la des­a­fecció, ell pro­mo­via el diàleg, el com­promís, la passió, el tre­ball i la comu­ni­cació.

Davant de l'exer­cici de la política des de la distància, ell apos­tava per la pro­xi­mi­tat, per més muni­ci­pa­lisme, per l'aus­te­ri­tat, la humi­li­tat, la cor­di­a­li­tat i el sen­tit posi­tiu de la iro­nia i l'humor.

L'Ernest era un home lliure, en pau amb si mateix i amb els altres, que deia i feia el que pen­sava, i per això pot­ser el varen assas­si­nar.

Política exi­gent i ètica

Ens hau­ria reco­ma­nat tirar enda­vant, que entre demòcra­tes no hi ha ene­mics sinó adver­sa­ris, i qui tria el camí de l'ene­mic (a Espa­nya, a Cata­lu­nya, al món) deva­lua les arrels de la democràcia i genera des­a­fecció. Davant la crisi i les cri­sis, cal més democràcia, no menys política, sinó millor política exi­gent i ètica. Hi ha lob­bies menys democràtics, encara que legítims, que poden usur­par en part el poder polític davant la debi­li­tat i la falta de cre­di­bi­li­tat dels par­tits.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, recu­pe­rant opor­tu­na­ment l'espe­rit de Lluch, va apro­fi­tar Maià per rei­vin­di­car el cons­ti­tu­ci­o­na­lisme útil, que acull i no rebutja, per defen­sar l'Esta­tut d'Auto­no­mia vigent, ava­lat pel poble de Cata­lu­nya i apro­vat pel Congrés dels Dipu­tats, que atorga el màxim auto­go­vern de la història a la nos­tra nació.

La sentència del TC

De manera clara, alerta que la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que a més arriba amb un tri­bu­nal des­le­gi­ti­mat, tard i amb cons­tants fil­tra­ci­ons, no pot torçar l'auto­go­vern vol­gut pels cata­lans i cata­la­nes, que aposta per l'encaix Cata­lu­nya-Espa­nya, trenta anys després.

Si el Cons­ti­tu­ci­o­nal reta­lla les parts fona­men­tals de l'Esta­tut d'Auto­no­mia de Cata­lu­nya, el pro­blema no és de Cata­lu­nya, només, és d'Espa­nya, i tindríem un con­flicte no només judi­cial sinó polític i social.

Ara no cal obli­dar que qui inter­posa el recurs és el Par­tit Popu­lar, que aprova esta­tuts molt simi­lars a Anda­lu­sia, València i, més recent­ment, a Extre­ma­dura. El pecat ori­gi­nal és, doncs, del Par­tit Popu­lar, que per créixer elec­to­ral­ment fora de Cata­lu­nya aixeca bai­xes pas­si­ons con­tra Cata­lu­nya.

Recla­mar reti­rar el recurs o resol­dre la sentència és el mínim que podem expres­sar i evo­car a l'espe­rit des del cons­ti­tu­ci­o­na­lisme útil de l'Ernest Lluch.

L'Ernest Lluch «il·lus­trat», com a home d'idees, però també d'acció, com­promís, diàleg i espe­rança, ens marca el camí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.