França i el futur d'Europa
Quan tan sols falta una setmana per a la celebració de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, l'expresident François Hollande ha tornat a baixar momentàniament a l'arena política per recordar una obvietat: la precampanya ha estat massa plena d'ensurts per considerar-la normal. Les denúncies de corrupció que han esquitxat alguns candidats, l'emergència de la ultradreta emparada en la demagògia contra els refugiats i la por de la ingerència cibernètica dels serveis secrets russos han enterbolit els mítings i els debats i han creat un clima que afavoreix perillosament la candidata del Front National, Marine Le Pen. Fins i tot l'ex-primer ministre socialista Manuel Valls s'ha vist obligat a anunciar la intenció de votar pel candidat moderat Emmanuel Macron amb l'objectiu de frenar les expectatives de la ultradreta.
Sobre el procés electoral francès plana també la crisi de la Unió Europea, provocada per la sotragada del ‘Brexit' i per la vergonyosa incapacitat de gestionar les onades de refugiats d'acord amb els seus valors funcionals. Europa es troba enmig d'una incerta transformació i França veu perillar el paper rellevant que sempre hi ha tingut. Però en aquests comicis els francesos també han d'examinar la responsabilitat dels seus polítics en els fracassos de la política interna. La davallada econòmica i els efectes devastadors de la imposició de l'austeritat i la inòpia amb què durant massa anys s'ha gestionat l'olla de pressió dels barris perifèrics en són dues proves evidents. Enmig d'aquest panorama ha sorgit amb força la figura de Jean-Luc Melenchon, candidat de l'extrema esquerra, que amb un parell de debats s'ha situat a l'altura dels favorits, Le Pen i Macron.
