Opinió

Full de ruta

Pura ficció

Els Comuns defensen un projecte nacional per a Catalunya basat en una Espanya que no existeix, ni ha existit mai

Allò que el PSOE va encon­gir amb les seves polítiques de dre­tes, el PSC ho va divi­dir amb les seves renúncies naci­o­nals. Després d'una qua­ran­tena d'anys inter­pre­tant el paper de par­tit sobirà, li ha tocat –com a tots– treure's la careta, mos­trar les pri­o­ri­tats i reconèixer-se com la fede­ració cata­lana del PSOE que és. Els qui bra­men que el procés sobi­ra­nista divi­deix la soci­e­tat men­tei­xen. La soci­e­tat està divi­dida en tota mena de qüesti­ons, també en la naci­o­nal, i les diferències es reso­len amb democràcia. Una de les grans vir­tuts del procés és obli­gar els par­tits polítics a defi­nir-se, a aban­do­nar l'ambigüitat cal­cu­lada, a dei­xar de men­tir als ciu­ta­dans en una qüestió essen­cial com és el dret de Cata­lu­nya a sepa­rar-se d'Espa­nya i és el seu pro­jecte de futur per als cata­lans davant d'aquesta cruïlla històrica. El PSC ha tan­cat files amb Espa­nya i ho ha pagat per­dent la part del par­tit i de l'elec­to­rat que pri­o­ritza Cata­lu­nya. El nou par­tit lide­rat per Xavier Domènech i Ada Colau emer­geix de forma natu­ral per ocu­par aquest espai que PSOE-PSC han dei­xat orfe. El pro­blema és que no només pretén here­tar l'espai cata­la­nista d'esquer­res, sinó també l'ambigüitat cal­cu­lada que per­meti no renun­ciar ni als fede­ra­lis­tes ni als inde­pen­den­tis­tes. L'exem­ple més clar és res­ca­tar el con­cepte de l'Espa­nya plu­ri­na­ci­o­nal, i no perquè l'expre­si­dent Zapa­tero ja l'hagués pro­cla­mat en va fa deu anys abans de con­ver­tir-se en mem­bre del Con­sell d'Estat, sinó perquè el va pro­cla­mar en el desert d'una Espa­nya que no s'hi reco­neix. El mateix con­cepte d'Espa­nya va en la direcció contrària i la seva tra­dició secu­lar n'és la prova. Podríem pre­gun­tar-nos a què juga un par­tit quan sug­ge­reix una república borbònica, que és el que seria una república cata­lana sense estat dins una monar­quia espa­nyola que no es qüesti­ona; o d'unes sobi­ra­nies “ple­nes” i alhora “com­par­ti­des”..., però n'hi ha prou de pre­gun­tar-se si es pot defen­sar un pro­jecte naci­o­nal per a Cata­lu­nya basant-se en una men­tida o, si ho pre­fe­rei­xen, en una Espa­nya ima­ginària que no és l'Espa­nya de sem­pre, la cone­guda, la real.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.