Tot esperant respostes

Primera: En la convocatòria de creditors ordenada recentment pel jutjat, en què s'havia d'intentar aprovar un conveni i evitar la fallida del Parc Científic i Tecnològic, recordaran que la Generalitat va entregar –in extremis– un document de pagament per valor de cinc milions d'euros que havia de servir perquè s'aprovés el conveni. Els representants de l'Estat no consideraren que el document oferís suficients garanties, el rebutjaren, per votar seguidament amb un sonor no al conveni. Ens queda el dubte de qui tenia raó. Era efectiu i cobrable el xec que es pretenia entregar? O era una possibilitat remota?, atès que s'ajornava la data de pagament i es condicionava al compliment d'unes condicions que semblaven impossibles de complir i que, si no s'aconseguien en el termini, el pagament quedava anul·lat.

És fàcil carregar els neulers a l'Estat, però l'opinió publica té dret a conèixer on és la veritat. No es pot perdre la propietat del Parc per un sí o un no covat amb negligència.

Segona: Seguidament la Universitat ja anunciava dilluns passat que els 5,9 milions que tenia reservats per contribuir a salvar el Parc es destinaran a millorar condicions econòmiques de professors, trams de recerca, arreglar situacions laborals... D'això en diran bé moltes persones que freqüenten el Parc. Ha arribat la repartidora! Una alegria per als qui en siguin destinataris. Però el fet posa en evidència que ningú a la Universitat ja no pensa a salvar el Parc buscant complicitats per anar a la recompra o a la subhasta.

El futur el podem predir: uns edificis quedaran de l'Estat; altres, de la Generalitat; altres, de terceres entitats que apostin per adquirir-los... Un panorama incert, per un plat de llenties.

Tercer: S'ha escrit –sense que fos desmentit– que el Parc té actualment mil tres-cents treballadors. Una xifra preocupant que es converteix cada mes en pagament de nòmines, complements i assegurances. És plenament justificada la funció de tots aquests 1.300 treballadors? Existeix un control científic, tècnic i econòmic? Està condicionada la seva continuïtat a l'èxit de les seves recerques? La situació actual no crida a revisar-ho?

I quart: També s'ha escrit, i no s'ha desmentit, que els múltiples panells generadors d'energia solar que hi ha a la façana del l'edifici central del Parc no han funcionat mai. Sembla que són un adorn. És propi que un lloc que s'hauria de distingir pel domini de la tecnologia es quedi indiferent davant d'aquesta deficiència?

Els ciutadans de peu, que no tenim altra relació amb el Parc Científic i Tecnològic de la UdG que la contribució que hi fem via impostos, demanen respectuosament respostes concretes i autèntiques sobre aquests temes. Ja seria hora.