Qui va destrossar què?

En Daniel de Alfonso i en Fernández Díaz van des­truir la sani­tat cata­lana. Vam sen­tir com ho afir­ma­ven en aquell diàleg de novel·la negra matus­sera, de sèrie situ­ada entre Los Soprano i Los Hom­bres de Paco i, encara que ja tin­guem l'estómac fet a por­que­ries de tota mena, no va ser fàcil con­te­nir les arca­des. Ales­ho­res, vam par­lar de guerra bruta i per uns dies, només per uns dies, també ens vam pre­gun­tar qui i per quina raó havia situat un oce­llot d'aquest plo­matge com a cap de l'Ofi­cina Anti­frau. Però l'actu­a­li­tat política és espuma i l'espuma del dies es desfà infa­ti­ga­ble­ment a les nos­tres mans. Ara ja no hi pen­sem, en aquest aspecte, i sem­pre que podem en fem el retret: ens vas des­tros­sar la sani­tat cata­lana, no et fa ver­go­nya? Vols que par­lem dels morts a urgències? Dels que han tras­pas­sat fent cua a les llis­tes d'espera? Tu, Fernández, i en De Alfonso, tots ho vam sen­tir. I és veri­tat, tots ho vam sen­tir, però, com ho van fer? Sem­pre m'ho pre­gunto. I sem­pre em pre­gunto com és que no s'ho pre­gun­ten els que en fan el retret indig­nat. Quina és la munició fona­men­tal de la guerra bruta i qui­nes són les con­di­ci­ons de pau? A les guer­res, ja ho sabem, la pri­mera víctima és la veri­tat, i enre­dats com estem en el com­bat sem­bla que ja no sigui relle­vant dis­tin­gir la cor­rupció real i tan­gi­ble de les intri­gues, dels mun­tat­ges, de les impos­tu­res. Però sí que ho és. La mobi­lit­zació social va fer créixer l'inde­pen­den­tisme i les pos­si­bi­li­tats de tren­car amb el règim del 78, perquè con­te­nia la bellesa i les espe­ran­ces de totes les revo­lu­ci­ons, perquè, com reco­nei­xien fins i tot els adver­sa­ris, ofe­ria èpica, ètica i estètica. Sense això només és una vul­gar i mes­quina lluita pel poder i no té cap futur, ni cap interès. L'escàndol del cas Innova no és guerra bruta, ni els nego­cis d'en Bagó i el Con­sorci Hos­pi­ta­lari de Cata­lu­nya, ni la immo­ra­li­tat d'alguns sous en temps de reta­lla­des, ni les maqui­na­ci­ons per tras­pas­sar recur­sos públics sense con­trol ni mesura al negoci pri­vat. Si algú ha des­tros­sat la sani­tat cata­lana ha estat la cor­rupció, les reta­lla­des i les pri­va­tit­za­ci­ons. Les que es feien amb ganes i les que es feien amb covard aca­ta­ment. La guerra bruta exis­teix i és, en efecte, una forma de cor­rupció. Una forma de cor­rupció que es ser­veix de les altres for­mes per fer vícti­mes. Exis­tei­xen els infor­mes apòcrifs i les fil­tra­ci­ons interes­sa­des a aque­lla premsa patriòtica que té una sola llen­gua, cons­ti­tució i religió, i es veu que totes ver­da­de­res. Exis­teix l'ús de fons reser­vats i les uni­tats poli­ci­als tèrbo­les. I de tot això n'és res­pon­sa­ble en Fernández Díaz. Però la sani­tat no la va des­tros­sar ni ell, ni en Mar­celo, ni el capo­ral De Alonso.