Referèndum com a necessitat

Finalment, com era d'esperar, han intervingut les Nacions Unides en el conflicte Catalunya-Espanya. Una carta de l'expert independent de l'Alt Comissariat dels Drets Humans Sr. Alfred de Zayas tramesa a l'ambaixadora espanyola davant de les Nacions Unides, Sra. Menéndez Pérez, amb data 30 de gener, posa en relleu la preocupació de la institució internacional per la manca de diàleg i fa l'oferiment per “discutir la situació actual en el context de les obligacions d'Espanya per virtut del dret internacional de drets humans”. El Sr. De Zayas recorda, en la seva carta comunicant a l'ambaixada la seva disponibilitat per al diàleg per trobar solucions, que el dret dels pobles a la lliure determinació està consagrat en el primer article del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. També recorda l'expert designat per les Nacions Unides l'existència d'un informe presentat a l'Assemblea General, l'any 2014 (A/69/272), centrant el dret a la lliure determinació com clau per l'ordre internacional previst per la Carta de les Nacions Unides, assenyalant que “el referèndum és un mètode fiable per sondejar l'opinió pública i evitar un consentiment artificial, a fi de garantir l'autenticitat de l'expressió de la voluntat pública en un entorn lliure d'amenaces i de l'ús de la força”. El Sr. De Zayas comunica a la missió diplomàtica espanyola davant de les Nacions Unides la seva preocupació per l'operació de descrèdit contra els dirigents polítics de Catalunya, la declaració del procés participatiu del 9-N com a il·legal i els judicis contra dirigents polítics. Adverteix tanmateix que la realització de la lliure determinació, interna o externa, és una estratègia important per a la prevenció de conflictes i demana rebre comentaris del regne d'Espanya, ja que entén que la negació de la lliure determinació genera conflictes. Les Nacions Unides han iniciat la seva intervenció en el conflicte recollint informació. Els queda per saber que Catalunya és un poble ocupat i annexionat a un estat contra la seva voluntat que gaudeix del dret a recobrar les seves institucions, drets i llibertats com a estat. Aquesta gran veritat, que el govern d'Espanya amaga, és definitiva per declarar la condemna de la situació a la qual aquest govern porta, enrocat en una legislació obsoleta i contradictòria amb les obligacions derivades de l'aplicació del dret internacional a Espanya, negant-se a atendre la reivindicació catalana de celebrar un referèndum d'autodeterminació que beneeix l'Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets Humans. L'escàndol internacional ja està servit. És on l'orgull de l'Espanya imperial sense imperi no hauria d'haver arribat. A Madrid, encara hi són a temps, de rectificar abans que l'assumpte vagi més amunt. Els temps de “jo mano i ningú m'ha de dir el contrari” s'han acabat. Els exemples del Quebec i d'Escòcia són l'avís per al govern d'Espanya que la democràcia no és quelcom d'ús limitat. Els propòsits fundacionals de la Carta de les Nacions Unides, de 1945, que inclouen el dret dels pobles a la lliure determinació i el respecte al principi de la igualtat de drets hi són no precisament per ornamentar el Palau de les Nacions ni per editar fullets turístics.