Ambient

L'ambi­ent està enra­rit, quan les aigües bai­xen bru­tes i es per­cep certa olor de podrit. La crisi d'Estat és molt més que una per­cepció i el Reino de España és un gui­ri­gall. S'ha entrat de ple en fallida i ja no hi ha poder judi­cial ni cons­ti­tució que ho aturi. El seu demà és impre­vi­si­ble.

Quan sem­blava que una con­junció de vents jugava a favor de Rajoy i els seus, amb certa com­plaença de l'Europa comu­nitària, la mateixa ven­to­lera ha mos­trat el que s'ama­gava sota les cati­fes. I les pròpies llui­tes inter­nes dels popu­lars han ali­men­tat la bata­lla final, quan fins i tot Don Mari­ano haurà de visi­tar els tri­bu­nals i el dubte pla­neja sobre qual­se­vol car­net que porti el blau de les gavi­nes. Aquesta vegada ni la monar­quia podrà evi­tar el cop, quan prou feina tindrà ella mateixa per sal­var els mobles.

La debi­li­tat de Madrid hau­ria de ser una bona notícia per Cata­lu­nya. En la cruïlla defi­ni­tiva del procés caldrà pro­jec­tar un relat defi­ni­tiu que porti cap a una nego­ci­ació creïble. És el moment i s'han de dei­xar de banda les pica­ba­ra­lles de pati d'escola i les inde­fi­ni­ci­ons interes­sa­des. La força de Cata­lu­nya s'ha de sus­ten­tar en la uni­tat i coherència d'acció.

Amb tot, no hem de voler qual­se­vol sor­tida per a Cata­lu­nya. S'ha de ser cons­ci­ent que només tira­rem enda­vant si sabem depu­rar amb èxit les nos­tres cor­rup­te­les par­ti­cu­lars, vin­guin de Pretòria o es con­fa­bu­lin al Palau de la Música, con­dem­nant aquells que amb els seus mili­ons frau­du­len­ta­ment gua­nyats ara inten­ten esca­po­lir-se de les res­pon­sa­bi­li­tats. Una futura república cata­lana ha d'estar neta d'inde­sit­ja­bles esta­fa­dors. Ara és el moment.