Llegir ens farà lliures

Ja hem passat Sant Jordi, les roses comencen a marcir-se, però ¿i les lectures? Les flors les reguem abans que es panseixin, fins i tot els parlem, però ¿fem el mateix amb els llibres? Comprem un llibre atrets pel títol, la portada, una ressenya, i després... ¿l'arraconem? Ell mai no ho faria, sempre és al nostre costat, en qualsevol moment del dia o de la nit.

Segons un informe dels hàbits de lectura del 2015 del Departament de Cultura (l'últim de què disposo), el 66,3% de la població de Catalunya declara que té l'hàbit de llegir llibres. A més, el 52,5% de la població és lectora freqüent i, per tant, llegeix almenys un cop a la setmana. Pel que fa a la lectura en català, malgrat que el percentatge és baix respecte al castellà, la bona notícia és que el 2015 el 26,4% dels catalans llegeixen habitualment llibres en català quan el 2011 el percentatge era tot just del 21,2%. Aquestes dades ens permeten ser moderadament optimistes –a l'espera de veure les del 2016–, però les hem de reforçar: d'una banda, l'administració ja fa els seus deures destinant ajuts a autors, llibreters i editors i potenciant la dotació de biblioteques; de l'altra, però, la societat s'ha d'autoconvèncer que llegir no tan sols ens farà lliures, o més lliures, sinó que ens permetrà esquivar la tediosa i estúpida ignorància.

Ernesto Che Guevara, polític, metge i escriptor, deia que “un pueblo que no sabe leer ni escribir es un pueblo fácil de engañar”, i ho expressava als anys cinquanta, i en un context marcat per un alt índex d'analfabetisme. Per sort, a Catalunya avui tenim uns nivells de lectura relativament bons, però sempre necessitem millorar. Ara bé, no n'hi ha prou amb llegir i fer-ho sovint. En obres de no-ficció, com el gènere periodístic o l'assaig, cal també contrastar la informació i saber-ne les fonts.

D'altra banda, la ficció representa un espai de paral·lelismes i de contrastos amb la realitat, sovint necessaris per entendre com funciona el món o com creiem que funciona i com el podem millorar. És clar que el concepte de millora és tan relatiu com ho és també la varietat d'ulleres amb les quals els escriptors miren la societat. En el vitrall d'històries d'assassinats, venjances, intrigues, els personatges poden actuar amb un rerefons marcadament social, uns altres, per conservadorisme de l'autor, potser ho fan en un context elitista i de discriminació social, i entremig tenim una gran diversitat de matisos.

Amb dracs-cavallers-princeses-roses o sense, llegir ens farà lliures ara que som plenament conscients que no tan sols la llibertat i el pensament es guanyen amb fermesa i convicció en tots els àmbits de la vida, sinó que el poder intel·lectual s'adquireix prenent com a paràmetres valors socials autèntics, aquells que fan un país més culte, ric, lliure, desvetllat i feliç.