Llegir ens farà lliures

Ja hem pas­sat Sant Jordi, les roses comen­cen a mar­cir-se, però ¿i les lec­tu­res? Les flors les reguem abans que es pan­sei­xin, fins i tot els par­lem, però ¿fem el mateix amb els lli­bres? Com­prem un lli­bre atrets pel títol, la por­tada, una res­se­nya, i després... ¿l'arra­co­nem? Ell mai no ho faria, sem­pre és al nos­tre cos­tat, en qual­se­vol moment del dia o de la nit.

Segons un informe dels hàbits de lec­tura del 2015 del Depar­ta­ment de Cul­tura (l'últim de què dis­poso), el 66,3% de la població de Cata­lu­nya declara que té l'hàbit de lle­gir lli­bres. A més, el 52,5% de la població és lec­tora freqüent i, per tant, lle­geix almenys un cop a la set­mana. Pel que fa a la lec­tura en català, mal­grat que el per­cen­tatge és baix res­pecte al cas­tellà, la bona notícia és que el 2015 el 26,4% dels cata­lans lle­gei­xen habi­tu­al­ment lli­bres en català quan el 2011 el per­cen­tatge era tot just del 21,2%. Aques­tes dades ens per­me­ten ser mode­ra­da­ment opti­mis­tes –a l'espera de veure les del 2016–, però les hem de reforçar: d'una banda, l'admi­nis­tració ja fa els seus deu­res des­ti­nant ajuts a autors, lli­bre­ters i edi­tors i poten­ci­ant la dotació de bibli­o­te­ques; de l'altra, però, la soci­e­tat s'ha d'auto­convèncer que lle­gir no tan sols ens farà lliu­res, o més lliu­res, sinó que ens per­metrà esqui­var la tedi­osa i estúpida ignorància.

Ernesto Che Gue­vara, polític, metge i escrip­tor, deia que “un pue­blo que no sabe leer ni escri­bir es un pue­blo fácil de engañar”, i ho expres­sava als anys cin­quanta, i en un con­text mar­cat per un alt índex d'anal­fa­be­tisme. Per sort, a Cata­lu­nya avui tenim uns nivells de lec­tura rela­ti­va­ment bons, però sem­pre neces­si­tem millo­rar. Ara bé, no n'hi ha prou amb lle­gir i fer-ho sovint. En obres de no-ficció, com el gènere periodístic o l'assaig, cal també con­tras­tar la infor­mació i saber-ne les fonts.

D'altra banda, la ficció repre­senta un espai de paral·lelis­mes i de con­tras­tos amb la rea­li­tat, sovint neces­sa­ris per enten­dre com fun­ci­ona el món o com cre­iem que fun­ci­ona i com el podem millo­rar. És clar que el con­cepte de millora és tan rela­tiu com ho és també la vari­e­tat d'ulle­res amb les quals els escrip­tors miren la soci­e­tat. En el vitrall d'històries d'assas­si­nats, ven­jan­ces, intri­gues, els per­so­nat­ges poden actuar amb un rere­fons mar­ca­da­ment social, uns altres, per con­ser­va­do­risme de l'autor, pot­ser ho fan en un con­text eli­tista i de dis­cri­mi­nació social, i entre­mig tenim una gran diver­si­tat de mati­sos.

Amb dracs-cava­llers-prin­ce­ses-roses o sense, lle­gir ens farà lliu­res ara que som ple­na­ment cons­ci­ents que no tan sols la lli­ber­tat i el pen­sa­ment es gua­nyen amb fer­mesa i con­vicció en tots els àmbits de la vida, sinó que el poder intel·lec­tual s'adqui­reix pre­nent com a paràmetres valors soci­als autèntics, aquells que fan un país més culte, ric, lliure, des­vet­llat i feliç.