Zapatero i la paraula

José Luis Rodríguez Zapatero, aquell dirigent del PSOE que va faltar clamorosament a la veritat quan va prometre allò de respectar l'Estatut que aprovés el Parlament, ofereix el seu particular diagnòstic sobre el suport, escàs, que Susana Díaz obté a Catalunya. Al seu parer, els catalans tenen “prejudicis” perquè és dona i andalusa. Una sola frase per a una doble acusació: masclistes i identitaris. Immediatament, molts han recordat els orígens del president José Montilla o el sexe de les principals alcaldesses del PSC per rebatre'l. Posats a fer memòria, es poden recuperar els dubtes de la candidata a dirigir el PSOE sobre si Catalunya és o no una nació, les crítiques oportunistes per guanyar terreny en la batalla pel lideratge del partit, amb atacs a les forces independentistes o els d'En Comú Podem, o l'estricte marcatge als socialistes catalans, als quals ha acusat de falta de “lleialtat” en diferents ocasions. No era cap secret que Díaz era partidària d'expulsar els de Miquel Iceta dels òrgans de direcció a Madrid. Rodríguez Zapatero atia la catalanofòbia i fomenta el victimisme. Si hagués volgut buscar les veritables raons, només li hauria calgut explorar una mica en la trajectòria de la presidenta andalusa. Està plena de fets i afirmacions que expliquen la poca simpatia que desperta a Catalunya. I potser és normal que algú que falta a la seva no li importin les paraules. No pot comptar que tothom sigui com ell.