Protocols

Cir­cula per inter­net un power­point que sati­ritza la sobre­pro­tecció actual de la mai­nada, que si es com­para amb la situ­ació dels anys sei­xanta fa difícil de creure que els nanos d'aquells temps con­ti­nuem vius: els 600 no por­ta­ven ni air­bag ni cin­turó de segu­re­tat, anàvem en bici­cleta sense casc i no es cul­pava ningú si ens obríem la closca, els que s'infla­ven de cara­mels no eren obe­sos sinó gor­dos, bevíem a morro de l'aixeta i no agafàvem cap epidèmia, no es denun­ci­ava ningú si t'obrien una cella en una guerra a pedra­des... La con­clusió dels autors és que no ens ha d'estra­nyar que amb tanta pro­tecció els nens d'ara sur­tin gili­po­lles.

Dei­xant de banda que haver cres­cut en aque­lles con­di­ci­ons no ens ha immu­nit­zat de no haver aca­bat sent també gili­po­lles, tenen raó els nostàlgics dels temps en què no hi havia la pesta dels pro­to­cols d'actu­ació. Per llui­tar con­tra els mal­trac­ta­ments als menors, els met­ges han d'avi­sar la poli­cia quan sos­pi­tin alguna cosa, i per curar-se en salut sobre pos­si­bles denúncies, en tot hi veuen pre­sump­tes agres­si­ons. De tot­hom és cone­gut el cas de Tene­rife, on es va diagnos­ti­car una agressió bru­tal i abu­sos sexu­als a una cri­a­tura, per al final aca­bar des­co­brint que d'això, res de res, i que la cri­a­tura va morir d'una lesió antiga com a con­seqüència d'una cai­guda. Ahir es va saber un altre cas que explica fins on pot arri­bar la sos­pita per­ma­nent: l'Audiència de Sevi­lla ha absolt un pare a qui s'acu­sava d'haver abu­sat sexu­al­ment de la seva filla de dos anys, perquè el mis­teri de les lesi­ons que pre­sen­tava aquesta a la zona geni­tal era que es gra­tava per la picor de tenir cucs. Cucs que a mi em mata­ven posant-me al cul la punta d'una pape­rina d'estrassa xopa d'oli, mètode que els pares d'ara ens guar­dem prou d'uti­lit­zar per por que algú ens denunciï per pederàstia amb l'agreu­jant d'ús inde­gut de grei­xos vege­tals.