Escorcoll a Jordi Pujol

Quan dimarts al vespre es va saber que el jutge havia enviat a la presó Jordi Pujol Ferrusola no vaig fer costat als que hi van voler veure una maniobra encaminada a distreure de les detencions, empresonaments i investigacions a què durant tota la setmana anterior havien estat sotmesos els càrrecs més distingits del PP. Les raons del jutge i dels fiscals em van semblar convincents, i vaig sucumbir a l'embruix dels que tot el dia proclamen que la justícia fa ser el seu fet lent però segur al marge d'altres contingències. Home: hi ha moments que el dubte t'assalta i d'altres que no et refies de res i hi veus molt males intencions, però repeteixo que en aquest cas la urgència de posar fi a certes actuacions de Jordi Pujol fill em van fer pensar que la mesura cautelar era raonable. L'endemà, la policia va entrar a escorcollar el pis que l'expresident Pujol i la seva dona tenen a l'avinguda General Mitre de Barcelona, que ja ha estat regirat a fons anteriors vegades. Vaig començar a pensar que el dia abans m'havia conduït com un ingenu, però com que ignoro les últimes entrades i sortides que el fill hagi pogut fer en aquell domicili i amb quines intencions, vaig donar encara un marge de confiança a l'actuació judicial, però molt poca. L'escorcoll es va estendre al despatx de Jordi Pujol, Jordi Pujol Soley, i llavors ja no hi va haver dubtes. Era una maniobra de distracció, sí. Són els fiscals i els jutges mateixos qui me'n fan estar segur. Ells, que apel·len a la independència i a totes aquestes coses de dring sublim.

Jo he estat sovint a l'actual despatx de Jordi Pujol, després d'haver-ho fet al majestuós que havia tingut al passeig de Gràcia i al cau dels baixos de casa seva on es va refugiar després de la confessió de “la deixa” el 25 de juliol del 2014. L'actual, l'haurien de veure, és un despatx de subsistència situat en un entresol minúscul del carrer Calàbria. L'inquilí hi té els papers justos i els llibres imprescindibles, i encara no tots perquè no hi caben. Una secretària a hores, i dos mossos d'esquadra en permanent custòdia oficial. On i com, amb aquestes condicions exigües i policials i amb tot a la vista, es pot amagar un cos de delicte? Si jo conec el despatx, els serveis d'espionatge el deuen tenir dibuixat amb més detall. Saben que no hi pot haver res, però hi actuen per fer mal al procés, per compensar els casos del PP, per donar satisfacció als antipujolistes i antiprocés, molts dels qual obliden per un moment que també són anti-PP.

“Això em passa perquè soc més burro del que la gent es pensa”, em va dir Pujol l'endemà de la confessió. Com apunta Iu Forn, si a casa, on la policia s'hi espera cada dia, o al despatx, on ja hi és, tingués papers que incriminessin el fill, que és l'investigat, n'hi hauria per actuar-hi només per ximplet.