Acostant-nos al referèndum

Tot avança inexorable cap a la confrontació democràtica amb l'Estat. El president Puigdemont, amb el suport del govern i amb la majoria independentista al Parlament de Catalunya, convocarà el referèndum abans de marxar de vacances, segons li va confirmar a Miquel Iceta en seu parlamentària i a preguntes del portaveu d'un partit que havia estat clau a Catalunya i que camina cap a la irrellevància si no es desfà del seguidisme d'un PSOE que pot acabar com els socialistes francesos. Què farà l'Estat? La gran pregunta. Tal i com estan ara mateix les coses, l'Estat farà tot el que pugui per evitar el referèndum. Què vol dir això? Doncs tot el que pugui perquè han de dissimular com el tenen, el seu Estat, amb un govern sustentat per un partit investigat per corrupció per totes les bandes, que cobrava sobresous i del qual es va descobrint cada dia més que algú ha practicat allò que Eduardo Zaplana predicava quan encara era alcalde de Benidorm i el van enxampar a les cintes no acceptades pel jutge del cas Naseiro, on se l'escoltava dir que estava a la política per forrar-se. Que els escorcolls a can Pujol i la detenció del fill gran es fan per amagar tot el que passa al PP, ho saben fins i tot els més afins. Cosa que no vol dir que no hi hagi brutícia en els negocis del fill gran i de la mare Ferrusola. Però Pujol, que no va ser mai independentista, és ara un home gran que potser ni farà servir aquells dossiers que diuen que tenia, aquells que si es sacsejava la branca podien fer caure l'arbre. Si es pensen que l'independentisme és Pujol, s'equivoquen. Ara s'han adonat que això de la independència no és cosa d'en Mas i quatre més, i s'han acollonit. Ara es lamenten de no haver escoltat Millo i haver-se refiat de Duran i Lleida. Aquest home els ha fotut a tots i s'ha enfonsat sol. Ara ja saben que la independència fa camí i que no s'aturarà ni acusant Lluís Llach de feixista. Ara són ells els que s'han de preguntar què faran per aturar allò que és inaturable.