L'ànima

Pedro Sánchez ha estat acu­sat pels pro­pis com­panys de par­tit d'estar “com­prant mili­tants” i de tras­lla­dar-los en auto­car d'una punta d'Espa­nya a l'altra per així inflar la quota d'assis­tents als seus mítings en les primàries del PSOE. El cas ha estat cínica­ment bate­jat com ope­ración cari­tas perquè als diver­sos mítings, entre d'altres per­so­nes repe­ti­des, es detecta la presència per­ma­nent d'un home gran amb un aspecte una mica des­as­trat.

Assis­tim a una ree­dició del pacte fàustic: com­prar les ànimes. Al lli­bre El dol de l'ori­gen el sociòleg francès Régine Robin explica que després de la Segona Guerra Mun­dial un grup tea­tral de Varsòvia vol repre­sen­tar una obra en jid­disch. Com que aquest idi­oma ha des­a­pa­re­gut a causa de l'exter­mi­nació física dels seus par­lants, la com­pa­nyia deci­deix llo­gar espec­ta­dors perquè assis­tei­xin a la funció. Al lli­bre La nueva lucha de cla­ses Žižek explica que, al 2015, els jueus orto­do­xos de Nova York van con­trac­tar tre­ba­lla­dors mexi­cans perquè es dis­fres­ses­sin de jueus orto­do­xos i anes­sin a una mani­fes­tació en con­tra de la lega­lit­zació del matri­moni gai. Es diu que en les últi­mes elec­ci­ons en què va concórrer Duran Lleida, UDC, per no pun­xar en un acte cen­tral de cam­pa­nya, va con­trac­tar a corre-cuita una tren­tena de mere­trius d'un macro­prostíbul del Maresme, ves­ti­des poc ade­qua­da­ment per a un acte demo­cra­ta­cristià.

És pos­si­ble que en aquest mer­cat de les ànimes ja hàgim fet el salt quàntic de fins i tot com­prar, per a nosal­tres matei­xos, una ànima impròpia. És a dir: assu­mir i repre­sen­tar un paper que, en el fons, pot­ser no ens con­venç; però que per segu­re­tat, per deu­tes con­trets, per por i supers­tició cur­ri­cu­lar, accep­tem amb resig­nació callada.