Opinió

la crònica

En Berruga

Aquest capgròs protagonitza el cartell de Fires d'enguany

En Ber­ruga és un dels per­so­nat­ges lle­gen­da­ris més popu­lars de l'ima­gi­nari col·lec­tiu dels figue­rencs. Amb més de 140 anys a l'esquena, és el capgròs més antic, esti­mat i temut de l'Empordà. Tots els infants de la ciu­tat el tenen ben pre­sent, els mar­recs d'ara i els de fa unes quan­tes dècades, uns perquè li cor­rien al dar­rere per inten­tar pren­dre-li el fuet que sem­pre porta, altres perquè els feia por. “Nen, fes bon­dat, que si no vindrà en Ber­ruga”, aquesta podria ser una de les tan­tes ame­na­ces de pares i avis quan ja no els que­den argu­ments per fer creure la mai­nada. Un capgròs, l'existència del qual està docu­men­tada a la ciu­tat des del 1876, que al llarg dels anys ha pas­sat per dife­rents trans­for­ma­ci­ons estètiques, a con­seqüència dels acci­dents que ha anat tenint. En Ber­ruga, que surt en comp­ta­des oca­si­ons, no falta mai a la cita de les Fires i Fes­tes de Figue­res (de la Santa Creu o de Maig), i és molt esti­mat per la ciu­ta­da­nia, fins al punt que el 2011 fa ser l'encar­re­gat de fer el pregó de Fires, en repre­sen­tació dels Amics dels Gegants, i va ser l'any que va tenir la presència més nota­ble. Sis anys després, en Ber­ruga torna a tenir un pro­ta­go­nisme impor­tant a la ciu­tat, més enllà del seu paper habi­tual de sal­tar, ballar i córrer dar­rere la mai­nada amb el fuet: enguany és la imatge i la icona de les fes­tes figue­ren­ques perquè és el pro­ta­go­nista del car­tell de Fires, que ha dibui­xat la jove il·lus­tra­dora Alba Fal­ga­rona (La Wäwä) i que va esco­llir com un símbol de la cul­tura popu­lar de la ciu­tat. El de Fires és sem­pre un car­tell impor­tant en la història de la ciu­tat, amb anys millors i altres de menys encer­tats, però ha tin­gut autors tan des­ta­cats com el mateix Sal­va­dor Dalí, que el 1921 va fer dos car­tells de les Fires de la Santa Creu: d'un, en què hi repre­senta els gegants, només se'n con­serva algun car­tell imprès; l'altre és una pin­tura, amb el títol de “Fires de la Santa Creu”, que actu­al­ment és a la col·lecció del The Dalí Museum de Saint Peters­burg (Flo­rida). Aquell any 1921, el pin­tor empor­danès també va dis­se­nyar amb el seu gran amic Joan Subias una car­rossa per a la des­fi­lada de Reis, que demos­tra la gran vin­cu­lació que man­tin­drien aquests figue­rencs il·lus­tres amb la seva ciu­tat natal. Dalí també pin­ta­ria el qua­dre Les Fires de Figue­res, a par­tir de les esce­nes i els per­so­nat­ges que veia des casa seva, a la plaça de la Pal­mera, que en aquell moment era l'esce­nari prin­ci­pal de les Fires de la Santa Creu. Un qua­dre que el 2010 va adqui­rir la Fun­dació Gala Sal­va­dor Dalí. En el marc de les fes­tes, cada any, l'1 de maig, la ciu­tat evo­cava amb un ninot, a cavall d'un ase, la figura de Dalí en l'acte d'inau­gu­ració de la Fira del Dibuix i la Pin­tura, i que demos­tra la vin­cu­lació de la festa amb l'art.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.