Les dones paraigua

Una hos­tessa del tor­neig de ten­nis Comte de Godó va denun­ciar dilluns a Cata­lu­nya Ràdio que a ella i a les seves com­pa­nyes les van fer tre­ba­llar durant hores amb màniga curta, amb mini­fal­di­lla i sense la pos­si­bi­li­tat de posar-se una jaqueta per pro­te­gir-se del fred que feia en deter­mi­nats moments de la llarga jor­nada. La seva funció prin­ci­pal era sos­te­nir un para-sol que en rea­li­tat era inne­ces­sari i posar un cos bonic a la samar­reta amb la marca que patro­cina el tor­neig, Schwep­pes. Segons el seu tes­ti­moni, ella i les seves com­pa­nyes van dema­nar poder afe­gir alguna jaqueta a l'uni­forme per pro­te­gir-se del fred, però els ho van dene­gar. També les van renyar quan en algun moment es van cobrir les cames amb una tova­llola per miti­gar el fred. Algu­nes foto­gra­fies no supera­rien una ins­pecció de ris­cos labo­rals: una dona tota ves­tida de groc a peu de pista (durant quan­tes hores?), amb samar­reta ben curta i arra­pada per mar­car bé la forma dels pits, mini­fal­di­lla, sos­te­nint un parai­gua que no fa ombra a ningú, i de fons el públic a les gra­des ben pro­te­git del vent amb jaque­tes i abrics.

El cas dona­ria per par­lar de l'absència d'homes for­mo­sos rea­lit­zant aquesta diguem-ne feina en el tor­neig, com passa a la Fórmula 1 i altres espec­ta­cles espor­tius i deter­mi­na­des fires empre­sa­ri­als (posats a ero­tit­zar esde­ve­ni­ments i mar­ques comer­ci­als, no resulta bas­tant cavernícola ofe­rir-ho només a una part de la cli­en­tela?), però això ja dona­ria per a una altra columna. Com també dona­ria per a arti­cles de densa filo­so­fia el fet que aquests models sem­pre res­po­nen a un mateix patró d'edat i cos, com acos­tuma a fer la publi­ci­tat, per­pe­tu­ant (encara!) la idea errònia i peri­llosa que la bellesa és una i no cin­quanta-una, i només deter­mi­nats tipus de cos­sos poden ser objecte del desig de la mirada. La resta, doncs, que­den al marge del dis­curs eròtic i, implícita­ment, del dret al desig de l'altre i a la pròpia sexu­a­li­tat, cosa que omple d'ado­les­cents (i no tan ado­les­cents) les con­sul­tes de les uni­tats de tras­torns ali­men­ta­ris.

Però que­dem-nos només amb el fet que, almenys per una vegada, una hos­tessa s'ha reve­lat, ha expli­cat en públic les con­di­ci­ons en què tre­ba­llen i ha llançat un mis­satge de dig­ni­tat molt més potent (i atrac­tiu) que la cam­pa­nya publi­citària més cara. Ben­vin­guda sigui la revolta de les dones parai­gua.