Electors a tant el pes

Quan Jorge Luis Bor­ges va defi­nir la democràcia com la dic­ta­dura de les estadísti­ques no crec que hagués pen­sat mai que les coses adqui­ri­rien el nivell de ridícul que han adqui­rit actu­al­ment el valor dels per­cen­tat­ges. Ho avala una plana del diari insigne del comte de Godó, con­cre­ta­ment la pàgina 4 de política del dia 1 de maig pas­sat. Sobre el títol d'El pes dels votants hi lle­gim una infor­mació tan inútil com la que “Els elec­tors de Podem i Ciu­ta­dans són, de mit­jana, més alts, pesen menys i fan més exer­cici que els del PP i PSOE” (sic). La major part de la plana l'ocupa un d'aquests gràfics amb bar­re­tes de colors, una de blava pel PP; una de ver­me­lla pel PSOE; una de lila per Units Podem i una de taronja per Ciu­ta­dans. Al final de cadas­cuna hi ha els per­cen­tat­ges de a quina hora van a dor­mir cadas­cun, el pes mitjà en qui­los, i fins i tot quins men­gen més carn i quins men­gen més peix. La cosa podria tenir cert grau de curi­o­si­tat si resultés que uns no tas­ten la carn men­tre que uns altres no volen ni sen­tir a par­lar de peix. Però, no. Resulta que l'exhaus­tiu i trans­cen­den­tal tre­ball d'inves­ti­gació dut a terme pel rota­tiu que diri­geix Màrius Carol dona uns resul­tats ajus­tadíssims. Per exem­ple, es diu que els votants del PP tenen una mit­jana de pes de 73,8 qui­lo­grams; els del PSOE, una mica més gras­sos, 74,1; els d'Units Podem, 73,6, dos-cents grams menys que el PP; i els més secs, els de Ciu­ta­dans, amb només 73,2 qui­lo­grams. També hi des­ta­quen infor­ma­ci­ons tan interes­sants com que els més alts són els de Ciu­ta­dans, amb 1,70 metres d'esta­tura, i els més bai­xets, els del PSOE, amb un trist 1,65. I així ens van infor­mant de l'hora que van a dor­mir els elec­tors de cada par­tit, els qui acos­tu­men a men­jar més sovint fora de casa i els qui prac­ti­quen més esport. En els temps que vivim i amb el desen­gany gene­ra­lit­zat que es va impo­sant entre la població vers la política, reco­ma­na­ria als més escèptics que bus­quin ràpida­ment aquest exem­plar de La Van­guar­dia, i que a l'hora que els cri­din per anar a votar es dei­xin estar de qüesti­ons tan pere­gri­nes com les inver­si­ons soci­als, l'inde­pen­den­tisme, la crisi migratòria o la cor­rupció i votin pel pes, per les pre­ferències gas­tronòmiques, l'exer­cici físic o l'hora que van a dor­mir cadas­cun dels can­di­dats. Com deia una secció d'una de les referències cul­tu­rals de la meva infància, no recordo si el Pul­gar­cito o el Tío Vivo, increïble però cert.