‘Art is tant'

Excepte si l'ego els devora sen­cers i es tor­nen inso­fri­bles, tenir artis­tes a la vora és un pri­vi­legi, pura mel que et fa embe­llir. El poeta i edi­tor (meu i d'altres) em regala l'exem­plar número 78 del seu últim poe­mari, Rock & Roll, edi­tat a LaBreu. N'hi ha 300, des­ti­nats als amics, per cele­brar que ha fet 50 anys –tot i que diries que no en té més de 35. No ensa­bono, no em cal. Coberta d'un blau texà des­te­nyit i un pollas­tre tai­landès de color car­bassa: cro­ma­tisme com­ple­men­tari que acull ver­sos enjo­gas­sats i eufònics. Rock & Roll és un diver­ti­ment on hi ha, com en una font clara, la música de la llen­gua i l'experiència del llen­guatge que fan que Romera sigui reco­ne­gut pel seu traç. Ball, beguda, fum i fut­bol. I desig, i dits, i sorra que crema, i mà que rasca. I Lou Reed, i David Bowie. I Jim Mor­ri­son. La pin­tora Maria Paola Coda (còmplice, ger­mana i mèdium entre jo i el món) em regala el seu pri­mer catàleg, una obra d'art en ella mateixa. D'un blanc impol·lut, només els seus qua­dres tàctils i de gran for­mat injec­ten color al lli­bret: la poètica de la Mapi res­pon al tre­ball excep­ci­o­nal de qui con­viu amb un món en expansió per­ma­nent. Pin­tura clàssica, intem­po­ral, lírica, sug­ges­tiva, atàvica. Som capes de temps, super­po­si­ci­ons d'estats d'ànim, còctels d'humors, estrats de pen­sa­ments i experiències. La pin­tura, com la poe­sia, segueix el ritme múlti­ple de l'uni­vers. L'art és la mà que et palpa la cin­tura com un sos­pir. Romera i Coda són un do con­tra l'enve­lli­ment. Bus­queu-los: rega­len tibe­ris i pas­se­ja­des de la llen­gua sobre els ulls.