‘Art is tant'

Excepte si l'ego els devora sencers i es tornen insofribles, tenir artistes a la vora és un privilegi, pura mel que et fa embellir. El poeta i editor (meu i d'altres) em regala l'exemplar número 78 del seu últim poemari, Rock & Roll, editat a LaBreu. N'hi ha 300, destinats als amics, per celebrar que ha fet 50 anys –tot i que diries que no en té més de 35. No ensabono, no em cal. Coberta d'un blau texà destenyit i un pollastre tailandès de color carbassa: cromatisme complementari que acull versos enjogassats i eufònics. Rock & Roll és un divertiment on hi ha, com en una font clara, la música de la llengua i l'experiència del llenguatge que fan que Romera sigui reconegut pel seu traç. Ball, beguda, fum i futbol. I desig, i dits, i sorra que crema, i mà que rasca. I Lou Reed, i David Bowie. I Jim Morrison. La pintora Maria Paola Coda (còmplice, germana i mèdium entre jo i el món) em regala el seu primer catàleg, una obra d'art en ella mateixa. D'un blanc impol·lut, només els seus quadres tàctils i de gran format injecten color al llibret: la poètica de la Mapi respon al treball excepcional de qui conviu amb un món en expansió permanent. Pintura clàssica, intemporal, lírica, suggestiva, atàvica. Som capes de temps, superposicions d'estats d'ànim, còctels d'humors, estrats de pensaments i experiències. La pintura, com la poesia, segueix el ritme múltiple de l'univers. L'art és la mà que et palpa la cintura com un sospir. Romera i Coda són un do contra l'envelliment. Busqueu-los: regalen tiberis i passejades de la llengua sobre els ulls.