Beneïda frustració

Vivia en un habi­tatge humil i aus­ter, que no era ni de la seva pro­pi­e­tat, al cen­tre de Santa Coloma de Far­ners. Pres­cin­dia de luxes i, tot i que era el pro­pi­e­tari de la fàbrica de mit­jons Yan­qui, ningú podia ima­gi­nar que hagués acu­mu­lat una de les for­tu­nes més impor­tants del país, que va acon­se­guir fent les Amèriques. Joan Riera i Gubau era un per­so­natge intro­ver­tit i curiós. Embo­li­cava la panera de Nadal que entre­gava als seus tre­ba­lla­dors amb paper de diari i es pas­se­java per Santa Coloma amb un Seat 1430. Es va reti­rar del món empre­sa­rial el 1970 i, fins a la seva mort, el 1997, va pas­sar total­ment des­a­per­ce­but. La seva dar­rera volun­tat, espe­ci­fi­cada en el seu tes­ta­ment, va ser entre­gar tots els seus béns i diners a la Gene­ra­li­tat. Però no ho va posar fàcil. El govern va estar cinc anys per des­co­brir que el lle­gat superava els 42 mili­ons de dòlars, la majo­ria en comp­tes ban­ca­ris a les illes Cai­man i cus­to­di­ats per un bufet d'advo­cats –diuen que les úniques coses en què no esca­ti­mava diners era en met­ges i advo­cats–. En el moment de la des­co­berta, el 2003, es com­pa­rava la seva herència amb la que Dalí va fer a l'Estat –en aquest cas, van ser 90 mili­ons d'euros en forma d'obres pròpies, dibui­xos i aqua­rel·les.

La pecu­li­a­ri­tat de Riera es feia mani­festa, fins i tot, en el seu tes­ta­ment. Va dei­xar ben clar que els diners única­ment es podien inver­tir en l'ense­nya­ment de l'anglès a joves sense recur­sos de Santa Coloma i la comarca de la Selva. Aquesta era la seva gran frus­tració: no haver sabut par­lar amb fluïdesa la llen­gua anglesa. I del seu fracàs en va voler fer una vir­tut dels joves. Ara, onze anys després de la cre­ació de la fun­dació que porta el seu nom, un miler de joves han estat becats amb esta­des d'estiu a Irlanda, el Regne Unit i els Estats Units, d'altres han pogut fer cur­sos en acadèmies de Santa Coloma, estu­diar el bat­xi­lle­rat o la car­rera uni­ver­sitària als Estats Units, s'han pogut for­mar pro­fes­sors i s'ha creat un cen­tre ads­crit a l'Escola Ofi­cial d'Idi­o­mes. En total, ja s'han inver­tit més de 4 mili­ons d'euros del gran lle­gat que va dei­xar Riera, un home que en vida gene­rava indi­ferència però que, un cop mort, serà recor­dat molt de temps. Par­lant de temps, una altra de les volun­tats que apa­rei­xen al tes­ta­ment és que el capellà de l'església de Sant Sebastià cele­bri una missa al mes en el seu record. Fins a l'eter­ni­tat, diu el tes­ta­ment. Amén.