Ara sí, tot o res

S'acosta el moment decisiu en què JxSí i la CUP passaran de pantalla: de l'intent d'acordar el referèndum amb el govern espanyol a la determinació perquè se celebri el referèndum unilateral. Carles Puigdemont allargarà la mà formalment per darrera vegada a Mariano Rajoy (si el president espanyol es digna a rebre'l) a finals de mes. S'obrirà aleshores una etapa amb abundants incerteses i de final imprevisible, en què molts factors externs i interns del sobiranisme poden acabar sent decisius. La CUP va prémer dimecres un nou senyal d'alarma. La formació anticapitalista alertava del perill de la desconfiança creixent que hi ha al govern entre el PDeCAT i ERC. Un mirar-se de reüll i un nedar i guardar la roba que podrien ser letals per al procés. El portaveu del secretariat nacional dels anticapitalistes assegurava que s'han “endarrerit calendaris a conveniència”, s'han ajornat signatures i s'han evitat licitacions. Amb la fiscalia al clatell, les tensions es poden agreujar. Només l'èxit del procés pot garantir que el pes de la justícia espanyola no acabi amb tota una generació de dirigents polítics: un canvi de marc jurídic que deixi sense efecte les penes que arribaran. L'aposta pel referèndum no admet mitges tintes. Arribats a aquest punt, no celebrar la votació per debilitat pròpia pot ser un incompliment difícilment perdonable per l'electorat i amb costos polítics altíssims. No hi ha marxa enrere possible.