L'efecte Macron

France 24 va comen­tar que Emma­nuel Macron havia sabut apro­fi­tar una con­currència de cir­cumstàncies. La seva victòria no és només una con­seqüència d'aques­tes cir­cumstàncies. La deu a si mateix. No ha dei­xat mai indi­fe­rents les per­so­nes amb qui o per a qui ha tre­ba­llat. Ponent de la comissió per l'alli­be­ra­ment del crei­xe­ment francès, els seus com­po­nents es van ado­nar ràpida­ment de les seves qua­li­tats. François Hollande el va nome­nar secre­tari gene­ral adjunt de l'Elisi i més tard minis­tre d'Eco­no­mia, càrrec del qual va dimi­tir dos anys més tard. El novem­bre del 2016 esdevé can­di­dat ofi­cial a la pre­sidència. Els seus pri­mers actes de cam­pa­nya van posar de mani­fest una orga­nit­zació per­fec­ta­ment estruc­tu­rada.

El mateix canal France 24 havia comen­tat que Emma­nuel Macron no s'havia mani­fes­tat mai com a cen­trista, que es des­cri­via “ni de dreta, ni d'esquerra, mai cen­trista”; un “ovni polític”, esti­mava Le Pari­sien. “El seu pro­grama econòmic s'inclina a la dreta o a l'esquerra?”, s'inter­ro­gava Europa 1; “Macron, ni de dreta ni d'esquerra... ni fora de sis­tema”, ana­lit­zava Libération i d'una manera sem­blant s'ho dema­na­ven altres mit­jans de difusió i no només els fran­ce­sos. Jo crec que Macron pretén ofe­rir una reno­vació i situ­ant-se ell mateix en el cen­tre entra­ria en l'esquema tra­di­ci­o­nal. Què és la cen­tra­li­tat política? Com es pot situar un espai que depèn dels movi­ments dels par­tits que es tro­ben a la seva dreta o a la seva esquerra? Quan sento que un par­tit es defi­neix ell mateix de cen­tre con­cloc que mani­festa la seva inca­pa­ci­tat de defi­nir-se ideològica­ment.

A França, l'11 de juny hi haurà el pri­mer torn de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves i el 18 el segon. Per al pre­si­dent Macron, l'envit serà enorme. L'efecte Macron es farà sen­tir, les elec­ci­ons legis­la­ti­ves ho pro­pi­ci­a­ran. El posi­ci­o­na­ment de l'ex-pri­mer minis­tre Manuel Valls n'és una cons­ta­tació. No només mani­festa la seva volun­tat d'inte­grar-se a les can­di­da­tu­res de la República En Marxa, sinó que declara que el Par­tit Soci­a­lista francès ha mort. El mateix pres­sen­ti­ment, res­pecte del PSOE, ha aflo­rat en boca de Pedro Sánchez. Des de fa alguns anys, el sis­tema de par­tits polítics tra­di­ci­o­nals pre­senta símpto­mes incon­tes­ta­bles de declivi. N'han apa­re­gut de nous que han ferit de mort el bipar­ti­disme on n'hi havia. Cal obli­dar certs para­dig­mes i obrir-ne de nous. En refe­rir-me al sis­tema de par­tits hi incloc els par­tits i movi­ments popu­lis­tes com el Front Nati­o­nal francès i el Par­tit Popu­lar espa­nyol. A Espa­nya governa en soli­tari un par­tit popu­lista, un par­tit que ini­ci­al­ment rebut­java la Cons­ti­tució del 1978. Quan a l'empara d'aquesta cons­ti­tució va acce­dir al poder es va ado­nar que ja li anava bé. I la va segres­tar.