Opinió

Tribuna

La salut dels bancs a Europa

“La recuperació econòmica només serà sòlida si els bancs recuperen la bona salut i poden complir la funció de finançament de l'activitat

A la zona euro la recu­pe­ració econòmica sem­bla con­so­li­dar-se. Però una de les qüesti­ons que podria difi­cul­tar-la és la salut de les seves ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res i, en par­ti­cu­lar, les difi­cul­tats que tro­ben per asso­lir un nivell de bene­fi­cis sufi­ci­ent per al seu fun­ci­o­na­ment nor­mal. Els dar­rers anys, després de la crisi, els bancs a Europa han fet pro­gres­sos posi­tius. Han aug­men­tat les ràtios de capi­tal, i ja no s'han de finançar tant a curt ter­mini al mer­cat majo­rista. Però molts d'ells man­te­nen encara difi­cul­tats per millo­rar el seu compte de resul­tats i per adap­tar el seu model de negoci a un món amb tipus d'interès molt bai­xos.

Les seves cotit­za­ci­ons a borsa van bai­xar molt durant la pri­mera mei­tat del 2016, però des de fa un any, a mit­jans del 2016, el preu de les acci­ons ha pujat un 40%, i han tor­nat als valors del gener del 2016. Els inver­sors per­ce­ben que s'han començat a millo­rar algu­nes coses. Per exem­ple, els bene­fi­cis millo­ren quan hi ha una corba de tipus crei­xent, és a dir, quan els tipus a curt ter­mini són més bai­xos que els tipus a llarg ter­mini. Recor­dem que els bancs reben diners a curt ter­mini i els col·loquen en forma de crèdits a mitjà i llarg ter­mini. La diferència entre els tipus a curt i a llarg els per­met obte­nir un marge de guany. La forma crei­xent de la corba de tipus és la que es dona quan hi ha expec­ta­ti­ves de crei­xe­ment econòmic, tal com passa ara.

Però unA anàlisi del valor de la seva cotit­zació a borsa, en con­cret la diferència entre el valor en borsa i el valor del banc en els seus balanços, segueix mos­trant la des­con­fiança dels inver­sors en la capa­ci­tat dels bancs de gene­rar bene­fi­cis de forma sos­tin­guda. Al llarg del 2016, per a més de la mei­tat dels bancs euro­peus, la ràtio ROE, que com­para el volum de bene­fi­cis d'una empresa amb els recur­sos neces­sa­ris per gene­rar-los, no va arri­bar al 8%. I es cal­cula que vui­tanta bancs euro­peus es man­tin­dran per sota del 8% fins a l'any 2019. Els bene­fi­cis bai­xos gene­ren diver­sos perills. Són un incen­tiu perquè els bancs no cons­tru­ei­xin sufi­ci­ents coi­xins de segu­re­tat per si l'eco­no­mia es dete­ri­ora i, per tant, els fa més vul­ne­ra­bles als mals moments. Alguns bancs poden inten­tar recu­pe­rar els bene­fi­cis assu­mint inver­si­ons amb massa ris­cos. També redu­eix la seva capa­ci­tat per expan­dir el crèdit i finançar pro­jec­tes econòmics.

S'observa que els bancs amb espe­ci­a­lit­zació domèstica tenen menys bene­fi­cis, però hi ha diferències entre països, que fan evi­dent l'existència de difi­cul­tats estruc­tu­rals pre­sents en tot el sis­tema. Un pri­mer és un volum massa gran. En alguns països, com Dina­marca, Holanda i Espa­nya, els bancs han fet esforços impor­tants, tan­cant ofi­ci­nes i reduint per­so­nal. Es cal­cula que si els bancs d'altres països reduïssin la ràtio de volum de dipòsits per ofi­cina a la mit­jana euro­pea, es redui­rien en 23.000 mili­ons les des­pe­ses del sec­tor, equi­va­lent al 23% dels bene­fi­cis ban­ca­ris després de pagar impos­tos.

El pro­blema més impor­tant, però, són els crèdits de molt dubtós cobra­ment. Cal­dria crear com­pa­nyies de gestió d'actius i millo­rar la rene­go­ci­ació d'aquest deute, pot­ser amb el suport de capi­tal públic. Els bancs a Irlanda i Espa­nya, en part gràcies a l'ajut de fons euro­peus, han reduït de forma impor­tant la presència d'aquests crèdits dub­to­sos. En canvi, els bancs ita­li­ans i por­tu­gue­sos gai­rebé no han fet cap pas en aquesta reducció. I és neces­sari que ho facin. Cal una rees­truc­tu­ració d'aquest deute mit­jançant l'entrada de capi­tal, i la cre­ació d'ins­ti­tu­ci­ons que puguin com­prar els paquets de crèdits dub­to­sos a un preu rao­na­ble. Els bancs salu­da­bles hau­rien d'aug­men­tar les seves pro­vi­si­ons. També és neces­sari des­mun­tar els bancs que estan tècni­ca­ment en fallida. Això faria més fàcil que els que tenen pro­ble­mes però són via­bles fos­sin aju­dats pel capi­tal pri­vat o per altres ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res.

A França, els bancs han de reduir els seus cos­tos d'explo­tació i diver­si­fi­car la seva acti­vi­tat. I estu­diar la pos­si­bi­li­tat de fusi­ons amb enti­tats d'altres països de la zona euro. A Ale­ma­nya els bancs han de reo­ri­en­tar el seu model de negoci, adap­tar-se a les noves tec­no­lo­gies, i a la nova regu­lació cre­ada després de la crisi. Pot sem­blar que els bene­fi­cis ban­ca­ris només són impor­tants per als ban­quers i els seus acci­o­nis­tes però, en rea­li­tat, són impor­tants per al bon fun­ci­o­na­ment de l'eco­no­mia. La recu­pe­ració econòmica només serà sòlida si els bancs recu­pe­ren la bona salut i poden com­plir la seva funció de finançament de l'acti­vi­tat, de veri­ta­ble sis­tema san­guini de l'eco­no­mia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.