13-D

Només pel ressò inter­na­ci­o­nal que ha tin­gut la con­sulta d'ahir ja ha val­gut la pena. Només perquè molts des­co­bris­sin que es pot anar a votar per la inde­pendència d'aquest país anant i tor­nant pel car­rer amb total nor­ma­li­tat ja ha val­gut la pena la con­sulta d'ahir. Ara sen­ti­rem a dir que si ha votat poca gent, que si no és repre­sen­ta­tiu, que si tomba que si gira. No en fem cas. Qui no s'adona que la data d'avui marca el punt d'inici d'un gran canvi per a Cata­lu­nya o bé és que no sap el que està pas­sant real­ment en aquest país, o bé és que ho sap per­fec­ta­ment però fa veure que no passa i mira cap a una altra banda. Ara cal man­te­nir el ritme i la pro­gressió. D'una banda, tre­ba­llant per tal que en les con­sul­tes futu­res, i espe­ci­al­ment en els muni­ci­pis més grans que s'ani­ran afe­gint a la roda, la par­ti­ci­pació es man­tin­gui almenys en els matei­xos nivells. I de l'altra, i aquí sí que toca tre­ba­llar als par­tits, mirant d'evi­tar que el poten­cial que neix d'aques­tes urnes no es perdi per culpa de la dis­gre­gació elec­to­ral. La dita del divi­deix i ven­ceràs és espe­ci­al­ment cruel quan la divisió no la genera l'ene­mic sinó que es crea en les pròpies files.