Liderar des del servei

Ens diu Google Analytics que The Huffington Post té 22 milions d'usuaris únics cada mes; i Technorati el classifica com el bloc més enllaçat a Internet. El 22 d'abril s'hi va publicar un text –signat per Alon Ben-Meir– que ressegueix una de les meves intuïcions: en un moment de notables preocupacions, ens manquen líders a l'alçada. Reconeix Ben-Meir, a The global crisis of leadership, que hi ha molts penques en el món: els complaents, resignats al que hi ha; els indiferents, a qui no importa res un rave; els il·lusos, que dibuixen fantasies; els polítics, ocupats en la manipulació i en les “postveritats” electorals; els rics, que ho volen ser més; els joves, inquiets només fins que creixen; o els ancians, desesperats cercadors d'uns darrers dies tranquils. Ah! I certes autoritats religioses que anuncien una moralitat que no practiquen. Uns barruts, conclou el periodista, però “¿On són els líders que s'han d'enfrontar a aquest moment crític?”

Som massa persones els qui analitzem –fins i tot bé– els problemes del món, però no hi fem gaire res: total, per a què? Per a què ens facin una cara nova? Hem estudiat com és el lideratge eficaç a psicologia de 2n de batxillerat, i es fa a qualsevol escola de negocis. Sol ser una llista de trets per a líders de fireta: no resol la necessitat de fons, no ofereix gaires models permanents. Sovint, si vostè o jo liderem quelcom, és perquè ens hi han dut les circumstàncies: a la seva botiga, al meu institut, a la comunitat de veïns o al Parlament de 135 escons del nostre petit país.

Proposo dues estratègies, que no són noves però sí vigents: a) el “lideratge distribuït” i b) el “lideratge servicial”. Enfront d'unes jerarquies rovellades, verticals i autoritàries, només necessitem conjuminar tres ingredients: tenir un “propòsit compartit”, assolir cert “suport social” i disposar de “veu”. El bon lideratge mai és fanatisme. La idea del servei prové de Robert K. Greenleaf (The servant as leader, 1970), tot i que inspirat –entre d'altres– en un tal Jesús de Natzaret. A l'excel·lent llibre Lead with humility, el no creient Jeffrey A. Krames exposa dotze lliçons de lideratge del papa Francesc. Tot vessa esperit de “servei”: recomano cada capítol.

L'amic del ‘HuffPost' lloa, per diferents raons, Winston Churchill, Yitzhak Rabin, Anwar al-Sadat, Abraham Lincoln, Nelson Mandela, entre d'altres. Reconeix que els veritables líders “ajuden a superar les limitacions del nostre propi egoisme, de la debilitat i de la por, i ens fan créixer i que vulguem aspirar al millor que siguem capaços de fer”. Si ningú s'aixeca, jo ho faré; si ningú diu que allò està malament, jo ho cridaré; si ningú defensa els dèbils, jo me n'ocuparé. I ho faré amb altres, als qui lidero. I és que –parafrasejant Llach– cal que neixin líders a cada instant. Si servim, tots som líders: i això sí que és lideratge distribuït.