La vacuna basca

Si jo hagués d'inven­tar-me un estat com Espa­nya, esti­gueu-ne ben segurs, hi posa­ria un país com Euskadi de torna.

Com vol dir, de torna?

Això, que acabi de fer el pes. Vostè s'ima­gina com seria Espa­nya sense el País Basc? Impos­si­ble. No exis­ti­ria. Ara mateix, lle­geixi els dia­ris, el govern de Rajoy no podria apro­var els pres­su­pos­tos. Ho veu?

Per­doni –replico al meu lec­tor – això és pura anècdota.

Ja ho sé. Però pensi. Vostè creu que el cas­tellà seria el que és? Ja deien els savis que el cas­tellà neix del con­tacte del llatí penin­su­lar amb els dia­lec­tes de les valls esquer­pes del nord. La jota, la zeta i tan­tes altres coses.

Bé, algun savi sí, però no pas tots.

I què hi fa? Els que ho diuen ho pen­sen perquè hi ha una base. Però és igual. Anem a les guer­res car­li­nes. Vostè és cons­ci­ent de com va con­di­ci­o­nar la història hispànica aquell rosari de con­flic­tes? Sí, ja sé que es van esten­dre també a Cata­lu­nya i més enllà. Però la força va ser al nord.

Pot­ser sí...

I ETA? Vol igno­rar la influència d'ETA en l'esde­ve­nir de la tran­sició després del fran­quisme? L'ano­me­nada lluita con­tra ETA va ser el ciment que va sol­dar el naci­o­na­lisme espa­nyol en un moment prou deli­cat. I encara avui el cui­den, l'efecte ETA. O es pensa que tenen els pre­sos dis­per­sos per justícia? ETA encara ajuda a inven­tar una mena de destí comú, un argu­ment naci­o­nal com­par­tit.

Però si ETA ja ha ple­gat...

Queda el fan­tasma, que els polítics espa­nyols poden treure a pas­se­jar cada vegada que els convé. La lluita basca con­tra Espa­nya, el ter­ro­risme i tot això, va ser­vir de vacuna. Vostè sap els diners que es van repar­tir amb l'excusa d'ETA. Rigui's d'en Roldán, que només va fer el que feien tots però sense dis­si­mu­lar.

No sabria què dir-li.

No m'ha de dir res. I de la llen­gua? Sap què? Si encara es parla una mica de basc és perquè el neces­si­ta­ven a Madrid.

A Madrid? No l'entenc.

Doncs és la vacuna. Miri, un país com Espa­nya, plu­ri­na­ci­o­nal i plu­ri­lingüístic, sobre­tot plu­ri­lingüístic, neces­sita que algú parli basc. Si no hi hagués el basc tot­hom hau­ria hagut d'assu­mir que calia conèixer totes les llengües ofi­ci­als de l'Estat. I seria ben fàcil. Escolti, si en té l'opor­tu­ni­tat, la tele­visió de Galícia. S'ado­narà que ho entén gai­rebé tot sense haver estu­diat mai gallec. I el català seria ben asse­qui­ble per poc que s'ensenyés a les esco­les. No tin­drien cap excusa. Però és clar, qui té els nas­sos d'obli­gar els espa­nyols a apren­dre el basc? Doncs ja està. Amb el cas­tellà ja en tenen prou. De manera que els bas­cos són impres­cin­di­bles per fer i man­te­nir un Estat cas­tellà. I per apro­var els pres­su­pos­tos d'en Rajoy.

Pot­ser té raó, si més no en part. Els con­ve­nen el País Basc i Navarra. Encara que els cons­tin tan cars com els cos­ten.

Ep! Que badem? Ha de dir “que ens cos­ten”. Ente­sos?