Un segle amb Tardà

Repassant els textos de Joan Tardà a la revista El Siglo queda en evidència la “velocitat de vertigen amb què s'ha mogut la vida política i social” en el darrers anys. Ho diu l'expresident José Montilla en el pròleg del llibre Proceso hacia la independencia que recull un conjunt d'articles del portaveu republicà entre el 2007 i el 2017 que, de manera periòdica, ha escrit a la publicació madrilenya. I és així, més que una dècada, sembla que hagi passat un segle des del primer text del febrer del 2007 en què Tardà retreia que Rodríguez Zapatero hagués intentat marginar ERC del govern que s'acabava de conformar a Catalunya mentre denunciava l'allunyament del PSOE de posicions progressistes a partir de la irrupció de l'Estatut. En aquell temps, l'independentisme vorejava el 14%, recordava Joan Puigcercós, l'altre “pare” d'aquell segon tripartit que també ha prologat el llibre i que, com Montilla, va voler fer costat a Tardà en la seva presentació a Madrid. Des de llavors, els independentistes “substancials” –els de tota la vida–que definia l'expresident d'ERC, han vist com els “estratègics” –els nouvinguts, els superaven en percentatge, un fenomen que admetia que ningú va ser capaç de pronosticar. Tardà tampoc, però en el seu llibre s'hi poden trobar algunes claus de per què la desafecció que reflectien els primers escrits li permet proclamar en els darrers textos l'existència d'una “societat postnacionalista” decidida a construir una república.