Urgències

La vida no s'atura a les urgències d'un hos­pi­tal, al con­trari. La vida només s'espera. Són les dues de la tarda i l'acti­vi­tat no para ni per dinar, a urgències. Dar­rere les cor­ti­nes de cada box hi ha una història. Retalls de vida que espe­ren per ser apedaçats. Hi ha un home que té com­pli­ca­ci­ons en un dit i s'espera en silenci que l'ingres­sin. També un matri­moni que s'espera des del matí perquè la dona ha d'entrar a la sala d'ope­ra­ci­ons. Està en dejú i només ha pres antibiòtics. Està des­es­pe­rada i fas­ti­gue­jada. Però el seu marit, que és l'ànima de la festa, sí que està decan­dit. I això que ha dinat una ama­nida amb plat de postres i un bacallà que a aquesta hora ja ho té tot als peus. Pre­vi­sor de mena, s'ha guar­dat la com­pota de poma de postres i se la crus­peix per bere­nar, sense mira­ments. Li n'ofe­reix i davant la nega­tiva de la dona, ell li diu: “No se n'ado­na­ran pas. Fes una lle­pada a la cullera.” Per ani­mar la llarga espera li con­fessa que com que han anat tant al lavabo els deu haver pas­sat la tanda i se'ls han obli­dat. Ella riu i el renya afec­tu­o­sa­ment: “Cari­nyo, no em facis riure que em fa mal.” “No et quei­xis que aquí estàs com una reina, tens una cadira i un llit per si et vols esti­rar: millor que en una habi­tació!”, iro­nitza. I estic segur que, de baix en baix, tots els ocu­pants dels boxs riem. També hi ha un noi, que diu que es pensa que la sang no li arriba al cap, que es cansa i s'ofega. Li  diagnos­ti­quen una taquicàrdia i es queda en obser­vació en espera que es posi a to. A tot això l'home del dit ha dei­xat d'estar sol. Rep la visita de la dona i el fill i amb un xiu­xi­ueig els posa al dia. Espera la doc­tora que surti d'una ope­ració perquè li miri el dit. Ei, la dona que feia gai­rebé deu hores que espe­rava se l'empor­ten per anar a la sala d'ope­ra­ci­ons; al mateix temps ha arri­bat un nen amb unes pica­des d'un “mos­quit” que es diu vari­cel·la. Són les set toca­des. Men­tres­tant, la meva dona i jo espe­rem els resul­tats d'unes anàlisis que per sort l'únic que ens han com­por­tat és pas­sar una tarda a urgències.