El museu del còmic

La segona meitat del segle XIX fou el moment àlgid de la industrialització catalana. Les fàbriques formaren autèntics pols econòmics, de vida i revolució. Un segle i mig després, els avenços tecnològics canviaren el paradigma. De l’esplendor fabril quedaren un munt d’enginys que conformen un interessant mapa d’arqueologia industrial. Avui els esquelets de les velles construccions són testimonis d’una història irrenunciable.

Sensibles a una rica però obsoleta arquitectura, fa uns anys s’inicià una creativa recuperació d’antigues indústries, donant nous usos a velles construccions. La moguda olímpica del 92 donà el tret de sortida i arreu, però sobretot a l’entorn metropolità barceloní, es feu notar aquest impuls creatiu. El Poblenou n’és el nucli més emblemàtic, i a l’entorn es pot fer una llista força llarga. Els darrers dies es parla de la nova vida de la fàbrica modernista de Godó i Trias, a l’Hospitalet de Llobregat, i la seva deriva cap al futur Centre Europeu de Medicina Tradicional Xinesa, amb una inversió de 80 milions per part de les autoritats xineses i un projecte que començarà a funcionar el 2020. Una excel·lent notícia.

A la platja badalonina, fa temps que l’antic edifici del CACI espera el compliment de llargues promeses. Un enginy modernista construït per Jaume Botey Garriga, l’any 1899, per encàrrec de Deutsch y Cia, com a fàbrica de cotó i que el 1928 passà a propietat de Campsa, en les instal·lacions que durant anys ocupà aquesta empresa de la qual queda, altiu referent, el conegut Pont del Petroli. En les permutes per a la construcció del nou port esdevingué propietat municipal, en espera de donar-hi un ús adequat. Complementari a la Fira del Còmic, es parlava de la creació d’un museu dedicat al tema i el 2009 Joan Manuel Tresserras, com a conseller de Cultura, i l’aleshores alcalde de Badalona, Jordi Serra, signaren l’acord de destinar el CACI a seu del Museu Nacional del Còmic i la Il·lustració, on l’Ajuntament es comprometia a rehabilitar l’edifici (ho feu i hi dedicà 3 milions) i la Generalitat a aportar-hi la resta de l’operació i la dotació necessària.

Vuit anys després de l’acord, l’edifici comença a deteriorar-se, amb les portes tancades i sense ús conegut. Els diferents consellers de Cultura han anat donant allargues a l’assumpte. I ara, quan se’n torna a parlar, una directora de Cultura de la Generalitat diu que, potser, el lloc no és el més adient per al museu. Vaja, que anar marejant la perdiu i quan, potser, el consistori badaloní no ha estat prou expeditiu, es preveuen nous ajornaments. Ep!, senyores i senyors, que el temps passa i el museu del còmic no és cap broma.