Opinió

De set en set

Veritats de debò

En el fons, el terrorisme és un fenomen tan biològic com ideològic

Després de l’atemptat de l’11-N a Nova York, va sorgir un munt de teories a internet sobre qui realment el va portar a terme: la CIA; o Israel (o els jueus en general); o uns dobles agents àrabs pagats per George Bush. Onze anys després, l’afusellament de 20 nens i 6 adults a l’escola de Sandy Hook, el 2012, a mans d’un home de 20 anys, va donar peu a diverses teories alternatives segons les quals la matança no era sinó un curtmetratge de ficció filmat per un lobby oposat a les armes de foc o bé per Obama. I quan, dimarts passat, un terrorista va assassinar 22 nens i adults a Manchester, li va faltar temps a una youtuber australiana (amb milers de seguidors) per afirmar que tot plegat era un “sacrifici de sang” muntat per un grup secret de poderosos anomenats els Illuminati. Per entendre bé per què els assassins esmentats (i tants d’altres) fan el que fan, potser té més sentit recórrer a la ciència, que explica (per exemple al llibre col·lectiu Les profunditats de la ment [ed. UB, 2017]) que si el teu cervell té lesions prefrontals estaràs predisposat al fanatisme violent, sobretot si se t’exposa a la propaganda adequada. En el fons, doncs, el terrorisme és un fenomen tan biològic com ideològic. Pel que fa al quadre neurològic que puguin tenir els inventors de conspiracions que insulten la memòria de les víctimes fins a uns extrems insuportables, encara fa falta una investigació a fons, tot i que sospito que el diagnòstic final serà un grau alt d’imbecil·litat congènita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.