A tota velocitat

Ni 24 hores ha tri­gat Mari­ano Rajoy a escriure la carta de res­posta a Car­les Puig­de­mont. El pre­si­dent espa­nyol no volia dila­tar l’exhi­bició de con­tundència que li dema­nen els seus, per si algú es posava nerviós. L’exe­cu­tiu espa­nyol va afron­tar l’esce­ni­fi­cació cata­lana de l’última oferta for­mal a Madrid amb un con­tra­a­tac dis­cur­siu per equi­pa­rar la pro­posta amb un cop d’estat. Tot va coin­ci­dir amb la mis­te­ri­osa fil­tració d’un pre­sumpte esbor­rany de la llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica a un diari espa­nyol. La radi­ca­li­tat del text con­tras­tava amb les bones parau­les que els tres pesos pesants del govern català van ento­nar a Madrid. I ja tenien tela per embo­li­car l’argu­men­tari.

A jut­jar per la bel·ligerància amb què Rajoy i els minis­tres res­po­nen ver­bal­ment a la petició cata­lana d’un referèndum, el govern espa­nyol no s’estarà d’apli­car mesu­res coer­ci­ti­ves d’allò més seve­res, si cal, per impe­dir la votació, i caldrà veure fins a quin punt esta­ran dis­po­sa­des a col·labo­rar-hi la resta d’ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat, tenint en compte que poden aca­bar dina­mi­tant l’estat de dret que al·leguen defen­sar. Com que difícil­ment podrien assu­mir el cost d’impe­dir el referèndum al car­rer un cop orga­nit­zat, Rajoy pretén avor­tar-ne la ges­tació. La fis­ca­lia ha demos­trat estar dis­po­sada a pre­sen­tar que­re­lles con­tra inten­ci­ons polítiques, al marge dels fets. El procés es des­en­ca­dena a tota velo­ci­tat. Cor­deu-vos bé el cin­turó.