Verges, any 2017

Es va morir la Quimeta de can Gabella. Tenia cent un anys. Els familiars li havien fet festa grossa quan va arribar a la centena, però ja no va poder esperar gaire més per dir adeu. Havia nascut a l’any 1916 en plena primera guerra mundial. Va conèixer tots els excessos de la pre-guerra, la guerra i la postguerra civil, amb la divisió en dos bàndols del poble. Es va casar molt jove, però l’espòs se li va morir al cap d’un any. Llavors va entomar el rem de la casa, fins que el fill i els nets es van fer grans, i la jove la va cuidar. Tenia el temperament dels qui han lluitat defensant els seus drets, procurant que la terra els donés per sobreviure. Conviccions senzilles, tirar pel dret, anar marxant mentre és clar, i el volant al puny, que tant servia per segar, com per cercar cargols en plena canícula.

L’alta campana la va acomiadar en un cap de setmana tranquil, en aquell poble empordanès marcat per la processó del dijous sant, i l’aurèola de Lluís Llach. Ara el fill predilecte ja no podria veure “els carros passar”, perquè a Verges no hi queden carros, ni animals de tir, i els carrers són empedrats i llisos. Hi plana un gran silenci. El molí d’en Brusi ara és propietat del Sareb, que el posa en venda. L’aigua del rec flueix inútilment per entre les seves moles arruïnades. Moltes cases són segones residències de gent de lluny. De famílies que visquin de fer de pagès en queden poques. El jovent ha buscat feina fixa a fora del poble.

La directora de l’espectacle de la Passió que es representa el dijous sant és una noia jove que sap el que vol. Escampa pel poble uns fullets per fer càstings dels “papers” que poden faltar l’any vinent: “Necessitarem una Samaritana”, “Un dansaire de la mort”, un nou “Jesús”, dos manages (nom que reben allà els manaies)... Es queixa que costa trobar voluntaris per participar com a intèrprets en la processó. El jovent cada vegada està menys “de romanços”, mentre que en canvi el públic foraster que acudeix a veure la processó, va en augment cada any.

A Verges hi fa falta un teatre. Un local a on d’una forma permanent es pugui assajar i representar teatre tot l’any. Si es vol fomentar una llavor escènica, és indispensable disposar d’una instal·lació adequada. No n’hi ha prou amb la “processó dels petits”. Quan els “petits” es fan grans, abandonen l’hàbit de participar. L’Ajuntament, que malda perquè els joves no abandonin el poble, podria tenir aquí un bon mitjà. El teatre és art, fomenta la relació, la coneixença, la passió per “fer-ho bé”, la diversió del públic, la cultura... i seria el ferment d’actors per al dijous sant. Temps molt reculats, es feia teatre a Verges, fins i tot amb intèrprets famosos llogats! Cal tornar-hi, i donar més vida al poble.