Bandi

Bandi, que vol dir “cuca de llum”, és el pseudònim d’un escriptor que viu a Corea del Nord. És l’autor de L’acusació, un recull de set contes que projecten llum sobre la vida en un estat que és la caricatura definitiva dels sistemes totalitaris. Ara, Edicions del Periscopi n’ha tret la versió catalana en una altra iniciativa editorial que els honora. El règim instaurat per Kim Il Sung el 1948 és de matriu comunista i funciona en base a un paranoic control de l’estat sobre l’individu: en nom de la societat sense classes, el partit únic s’atorga el poder absolut i l’exerceix amb descarnada brutalitat. Corea del Nord recorda el famós Mil nou-cents vuitanta-quatre de George Orwell. Més d’una vegada he sentit explicar a acadèmics russos –que havien llegit l’obra d’Orwell d’amagat i que sabien que el nom era un pseudònim (Orwell es deia, en realitat, Eric Blair)– que donaven per fet que es tractava d’un escriptor que vivia a la Unió Soviètica. Només des de dins, pensaven, es podien descriure amb tanta exactitud els mecanismes de l’estat totalitari. Quan van acabar sabent que el tal Orwell era un anglès que no havia estat mai al paradís de Stalin no se’n sabien avenir. En el cas de Bandi, l’operació és inversa, és una distopia descrita per algú que hi viu realment i no n’ha sortit mai. Les peripècies per treure el manuscrit de Corea del Nord i que s’expliquen al llibre són prou reveladores i donen una aura extraordinària als relats de Bandi. Orwell genera una ficció literària en la millor tradició de la sàtira política per descriure una realitat. Bandi fa literatura amb elements de la seva vida diària per denunciar la realitat que viuen ell i els seus compatriotes. En un cas i l’altre, el filtre de la literatura aconsegueix revelar l’essència del totalitarisme d’una manera memorable i eficaç. La prosa de Bandi, farcida d’imatges i metàfores típiques de la literatura oriental, dibuixa uns personatges tendres, potser ingenus, que són esclafats sense cap contemplació per la bota del poder absolut.