Mentiders i dogmàtics

Acabo de rebre el número 175 de Capçalera, la revista del nos­tre Col·legi de Peri­o­dis­tes, amb aquest títol: Un munt de men­ti­des i una referència a això que ano­me­nen “la post­ve­ri­tat”, pot­ser traduïble com “la barra dels esta­fa­dors en nòmina”. La degana, Neus Bonet, ens recorda la dita de Goeb­bels: “Una men­tida repe­tida mil cops es con­ver­teix en una veri­tat”, frase que jo havia posat a la coberta de la meva car­peta sobre les baja­na­des que repe­tei­xen, amb la insistència dogmàtica de qui no ha après ni tan sols a dub­tar, per­so­nat­ges com ara Mari­ano Rajoy o dels opi­ni­a­tres que ana­litza el pro­fes­sor Igna­cio Sánchez-Cuesta al seu lli­bre sobre La des­fac­ha­tez inte­lec­tual. Hi pen­sava fa una set­mana llarga, després de l’acte del molt hono­ra­ble Puig­de­mont a l’espai muni­ci­pal de la Cibe­les de Madrid. Els que es mani­fes­ta­ven a fora, amb ban­de­res de les d’España, uni­dad de des­tino en lo uni­ver­sal, eren clo­nats dels que, fa ben pocs anys, per­pe­tra­ven un acte ter­ro­rista a Blan­querna el dia de l’estrena, com a dele­gat, de l’hono­ra­ble Josep M. Bosch. Els va sor­tir tan barata la con­demna als sal­vat­ges d’aquell dia, en con­trast amb les penes dels acu­sats amb la dita llei mor­dassa, que se saben immu­nit­zats i/o esti­mats (i/o llo­gats?) pels que en diuen de tan gros­ses con­tra la volun­tat d’un poble que gosa voler come­tre el crim, en democràcia, d’exer­cir el dret a votar.

Em sem­bla opor­tuna la reco­ma­nació de Neus Bonet: “S’acos­ten llui­tes en nous esce­na­ris. Us demano que llui­tem pel peri­o­disme ben fet. El del nos­tre codi deon­tològic. Per la defensa de la lli­ber­tat d’expressió i la lli­ber­tat de premsa arreu del món on els peri­o­dis­tes encara per­den la vida per publi­car i expli­car allò que algú vol ama­gar.”