Una oportunitat perduda

Al bisbe de Sol­sona, es veu que li agrada el pro­ta­go­nisme mediàtic i durant dues set­ma­nes ha man­tin­gut el silenci men­tre li plo­vien (dilu­vi­a­ven) les crítiques per haver rela­ci­o­nat ser gai amb la falta de la figura del pare. I, quan per fi reac­ci­ona, ho fa amb una nota de dis­cul­pes que arriba tard i que queda molt curta. Xavier Novell diu que ha escrit la carta no per des­dir-se’n –que es veu que no veu en les seves parau­les res a esme­nar– sinó perquè volia dis­cul­par-se amb qui hagués pogut ofen­dre. Doncs l’única via, senyor bisbe, era rec­ti­fi­car. Només així hau­ria pogut tan­car la polèmica (que, en vista de les reac­ci­ons per exem­ple de Cer­vera o Berga, no està tan­cada ni de bon tros) i sobre­tot repa­rar el mal oca­si­o­nat. Opor­tu­ni­tat per­duda.