Anar a l’escola del costat de casa

És cert que l’evo­lució demogràfica d’una població és com­pli­cada de pre­veure, però que en un lloc com Mon­tes­quiu faci ja uns quants anys que l’escola se li hagi fet petita crec que ja marca una tendència. En un món on tots anem amb el cotxe engan­xat al cul i que mol­tes vega­des un ja no tre­ba­lla al mateix lloc on resi­deix, no seria gens des­ca­be­llat que els pares i mares de Mon­tes­quiu por­tes­sin la cana­lla al poble més pro­per, que és més gran, o allà on tre­ba­llen. Que­dar-se a l’escola del cos­tat de casa, en punts com ara Mon­tes­quiu, és alguna cosa més que una aposta edu­ca­tiva: és crear un vin­cle amb la població, amb els amics i ami­gues que també són veïns i, d’alguna manera, fer una apor­tació perquè el poble no mori.