Opinió

LA CRÒNICA

El Popular

A finals de maig del 2016 el Banc Popu­lar ordena als seus exe­cu­tius que es dedi­quin a col·locar acci­ons d’un aug­ment de capi­tal pro­jec­tat. Han d’inci­dir en els cli­ents habi­tu­als, en par­ti­cu­lar aquells a qui ante­ri­or­ment el banc ha aju­dat en els seus pro­ble­mes finan­cers, i també en d’altres que tenen dipòsits oci­o­sos al mateix banc, de manera que no cos­tarà gaire can­viar-ho per acci­ons. Hi ha un des­ple­ga­ment d’apo­de­rats que con­tac­ten amb enti­tats i per­so­nes físiques, i els urgei­xen que els convé inter­ve­nir en la “subs­cripció pre­fe­rent” de l’ope­ració. Molts cli­ents s’hi resis­tei­xen. No els interessa, però el banc els fa veure que tan bon punt l’ampli­ació de capi­tal sigui un fet, el valor de les acci­ons començarà a pujar, i pujar, i pujar... Donen un ter­mini: “En dos mesos ja us podreu ven­dre els valors, amb una plusvàlua impor­tant. És una ope­ració per­fecta, per al banc i també per als petits inver­sors.”

Arri­ben a ata­ba­lar tant els cli­ents –amics de tota la vida– que molts sucum­bei­xen, sig­nen, i per­mu­ten dipòsits per acci­ons. Altres subs­cri­uen un préstec del mateix banc per anar-les liqui­dant, un préstec que avui és sub­sis­tent, i que els interes­sats hau­ran d’anar pagant, per haver adqui­rit unes acci­ons que no valen res!

Posant mans a la feina, pre­pa­ren la docu­men­tació. Tenim a la vista un d’aquests con­trac­tes de com­pra de drets pre­fe­rents d’acci­ons del Popu­lar. Són trenta-una pàgines, la majo­ria en lle­tra minúscula, i una allau de dades impres­si­o­nant, que ben pocs experts tenen conei­xe­ments per ana­lit­zar. El banc està –segons els papers– ben capi­ta­lit­zat. Només cal veure el llis­tat d’“acci­o­nis­tes sig­ni­fi­ca­tius”. El més impor­tant: la Soci­e­dad Gene­ral Finan­ci­era y Fidu­ci­ara SA, amb uns drets de vot de 216.466.483 euros. Entre tots, els sig­ni­fi­ca­tius sumen 633.173.421 euros. Qui pot dub­tar, davant d’unes xifres tan acla­pa­ra­do­res? Però lle­gint la lle­tra petita hom ja pot entre­llu­car que poden pin­tar bas­tos, perquè els dipòsits en bancs cen­trals ha expe­ri­men­tat una dis­mi­nució. Els direc­tius del banc no dei­xen opció al cli­ent: “No patei­xis i firma! El banc no t’ha enga­nyat mai!”

Amb una mica de calma l’inver­sor forçat podria haver-se fixat en una pàgina –que reproduïm– on hi havia la mare dels ous: “Indi­ca­dor de riesgo: 6/6”. I acla­reix: “Aquest número és indi­ca­tiu del risc del pro­ducte, en què 1/6 és indi­ca­tiu del menor risc i 6/6, del major risc.” Però tot cor­ria pressa, no hi havia temps. “S’esgo­ten les acci­ons. Com­pra!”

Ofe­rien un pro­ducte que tenia el màxim risc, amb tota la barra. Molta bona gent va picar l’ham. El Banc San­tan­der s’ho ha que­dat per un euro. Els acci­o­nis­tes ho han per­dut tot. I De Guin­dos diu que és una ope­ració per­fecta! Però això no que­darà així, que consti!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia