Poca broma

L’ estiu mete­o­rològic comença cre­mant. El polític no es queda enrere, tant a Madrid com a Cata­lu­nya. Res de canícula i avor­ri­ment, més aviat màxima atenció pel que es fa o es vota, per gratuït i insig­ni­fi­cant que sem­bli. Els qui pen­sen que res no està pas­sant, com Anto­nio Balmón, que feia befa de l’anunci de referèndum, s’equi­vo­quen de mig a mig. El moment polític exi­geix clare­dat i pren­dre par­tit amb seri­o­si­tat davant de qüesti­ons com Cata­lu­nya o la cor­rupció, que han pro­ta­go­nit­zat hores de debat al Congrés dels Dipu­tats.

Totes les pre­gun­tes de la sessió de con­trol al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat d’ahir al Par­la­ment ver­sa­ven sobre la data i la pre­gunta, fins i tot la que feia referència a la recu­pe­ració sala­rial dels fun­ci­o­na­ris de Ciu­ta­dans. La fis­ca­lia ja ha ins­tat el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia a actuar-hi en con­tra. Jun­que­ras albira un pla de resistència del Par­la­ment con­tra els atacs al 1-O. Puig­de­mont anun­cia una bossa de volun­ta­ris per des­a­fiar l’Estat que vol pro­hi­bir el referèndum i detalls d’aquest per a finals de mes... I això que només s’estan vet­llant armes.

A Madrid, Déu n’hi do per tenir un resul­tat can­tat. Tot i per­dre la votació, Igle­sias en surt reforçat. El nou PSOE ha entès que haurà d’enten­dre-s’hi. ERC hi veu un pos­si­ble aliat de futur. El PDe­CAT ha pri­o­rit­zat mar­car per­fil propi a Madrid i abs­te­nir-se, perquè l’entesa de JxSí i la cor­rupció l’estan empe­ti­tint. Ciu­ta­dans s’ha evi­den­ciat com a crossa del PP i Rajoy s’ha eri­git com l’únic capaç de lide­rar Espa­nya con­tra les ali­an­ces d’esquer­res i perifèriques. La irrupció de Mon­tero anun­cia que Podem té més recor­re­gut que el d’Igle­sias. La moció ha reforçat la idea que la cor­rupció ja passa fac­tura al PP, mal­grat que no hi hagi elec­ci­ons per demos­trar-ho. Es cre­ien indem­nes, però Rajoy és el pri­mer a no fri­vo­lit­zar amb l’abast del descrèdit per la cor­rupció, i es va pre­pa­rar a fons la moció, sabent que la cor­rupció ja és el segon pro­blema per als espa­nyols.

Alguns encara fan broma del que passa. No és estrany que errin fins i tot a l’hora d’ele­gir el líder soci­a­lista.