Revolució no vinculant

En els dar­rers dies, les bases de Podem han votat quina és la postura que ha de pren­dre el seu par­tit a Cata­lu­nya davant la con­vo­catòria, per ara uni­la­te­ral, del referèndum de l’1 d’octu­bre. La majo­ria dels votants, un 38%, van optar, i aquesta és la decisió adop­tada per la direcció, per defen­sar la mobi­lit­zació però con­si­de­rar-lo només vin­cu­lant a efec­tes polítics i no pas jurídics en no tenir l’aval de l’Estat . Per tant, Podem ha deci­dit negar el dret d’auto­de­ter­mi­nació del poble català perquè, no ens enga­nyem, dir que un referèndum uni­la­te­ral no és vin­cu­lant és negar-lo, sim­ple­ment. És nor­mal que el PSOE hagi renun­ciat al punt 11 de la seva reso­lució política del Congrés de Sures­nes, aque­lla que, pom­po­sa­ment vist ara, va bate­jar com el de la rup­tura democràtica i cele­brat a l’exili. Aquest punt 11 deia, tex­tu­al­ment, que el PSOE reco­nei­xia el dret a l’auto­de­ter­mi­nació dels pobles ibèrics. Eren altres temps. Després van venir els GAL –estra­nya forma de reconèixer aquest dret– i ara estan més per les por­tes giratòries.

Hi ha un sec­tor dins de Podem , però, que sí que ha fet públic que el con­si­de­ren vin­cu­lant a tots els efec­tes. Aquesta seria l’opció dels que es diuen revo­lu­ci­o­na­ris. No? Quina revo­lució s’ha de fer si s’ha de fer de la mà de l’Estat? Una revo­lució no vin­cu­lant? Les revo­lu­ci­ons arri­ben quan arri­ben i cal, si real­ment ho ets i no només ho fas veure, pujar al carro. Ben segur que molts dels mili­tants dels dife­rents par­tits d’esquer­res que avui estan pel dret a deci­dir se la ima­gi­na­ven dife­rent. Però, mira, ha arri­bat així. I és molt trans­ver­sal, sí. I hi ha qui la des­llu­eix, sí. Però les coses són com són i seria bo defi­nir-se d’una vegada. Almenys Podem ho ha dema­nat a les bases i s’ha defi­nit. I un 28% dels que van votar en aquesta con­sulta ho van fer per dema­nar que Podem anés a totes i ajudés a fer-lo pos­si­ble i vin­cu­lant. Cata­lu­nya en Comú ho ha de deci­dir el pri­mer cap de set­mana de juliol. Seria bo posar fi al seu pro­ces­sisme par­ti­cu­lar i davant d’una rea­li­tat, que l’Estat no el dei­xarà fer, pren­gui par­tit d’una vegada.