Surar

És ben sabut que Artur Mas té una espe­cial pre­di­lecció per les metàfores mari­ne­res. La Gene­ra­li­tat va can­viar de pre­si­dent i el par­tit, de nom, però com a mínim en el tema metafòric no es perd la tra­dició. Ahir, en la inau­gu­ració de la Fira del Tap de Cassà, el seu suc­ces­sor Car­les Puig­de­mont va emu­lar Mas recor­dant que la iden­ti­tat i la volun­tat de ser dels cata­lans “surarà sem­pre per sobre dels seus il·lusos ofe­ga­dors”. De fet, Puig­de­mont es va ins­pi­rar en la cosa mari­nera de Mas però, sobre­tot, en una cita del filòsof Fran­cesc Pujols: “El pen­sa­ment català rebrota sem­pre i sobre­viu als seus il·lusos enter­ra­dors.” Pujols també va pro­fe­tit­zar que als cata­lans, pel sol fet de ser-ho, ens paga­ran totes les des­pe­ses, però em temo que no és el cas.