Concentració televisiva

Les fusi­ons empre­sa­ri­als que s'anun­cien –Antena 3 i La Sexta, d'una banda, i Cua­tro i Tele­cinco, de l'altra– són una con­seqüència lògica en el con­text d'un mer­cat tele­vi­siu que s'havia fet exces­si­va­ment petit i poc ren­di­ble en un con­text en què con­ver­gei­xen la TDT, la tele­visió per inter­net i els can­vis d'hàbits de con­sum tele­vi­siu, i en què les audiències es frag­men­ta­ran a con­seqüència de tot ple­gat. Curi­o­sa­ment, però, les dues fusi­ons ofe­rei­xen un pano­rama rela­ti­va­ment equi­li­brat: la línia edi­to­rial de Tele 5 es com­pensa amb la de Cua­tro, i la d'Antena 3 amb la de La Sexta, i d'altra banda cadas­cuna de les dues noves famílies tele­vi­si­ves dis­po­sarà de la seva pla­ta­forma de paga­ment. Per tant, ara que RTVE es queda sense publi­ci­tat, el pastís ja només s'haurà de repar­tir entre dos grans inter­lo­cu­tors. Quant als con­tin­guts, totes les cade­nes afec­ta­des han anun­ciat que es tracta només de fusi­ons d'estruc­tu­res i de recur­sos, però no de canals. Sigui com sigui, des de Cata­lu­nya no ens que­den gai­res més opci­ons que l'escep­ti­cisme, perquè estem segurs que aques­tes fusi­ons no con­tri­bui­ran pas a l'arri­bada de més pro­gra­mació feta i pen­sada en la nos­tra llen­gua.