El xou de Sixena

Hi ha una blo­guera ara­go­nesa que porta la veu can­tant del con­flicte pels béns del mones­tir de Sixena que acos­tuma a dir que els cata­lans (peri­o­dis­tes, polítics, his­to­ri­a­dors de l’art...) hem per­dut les for­mes per emmas­ca­rar la nos­tra falta d’argu­ments. No sé jo si ella for­mava part de la comi­tiva que va visi­tar aquest dis­sabte el Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC), ni què entén per bona edu­cació. Bé, el museu no el van visi­tar pas, cosa que els hau­ria sigut molt útil, per cert. Només van fer els quilòmetres que sepa­ren els pobles d’Osca de Bar­ce­lona per entrar a la sala on s’expo­sen les pin­tu­res murals ori­ginàries del cenobi. No eren ni deu per­so­nes, cosa que demos­tra que la gent sen­sata d’aquí, d’allà i del més enllà s’aparta de deter­mi­nats com­por­ta­ments pro­vo­ca­dors. Sí que hi era l’alcalde de Vila­nova de Sixena, Ilde­fonso Sali­llas, i diver­sos polítics locals de par­tits con­ser­va­dors. Se’ls va sen­tir a tot el museu. Allà dins, sense que ningú els parés l’atenció, cosa que hau­ria d’haver fet el per­so­nal de segu­re­tat, van des­ple­gar una pan­carta i van can­tar el seu himne. Els crits, que van durar una bona colla de minuts, van inco­mo­dar visi­tants i tre­ba­lla­dors de la casa. Els orga­nit­za­dors del xou ame­na­cen de tor­nar aviat. Espe­rem que el museu no sigui tan per­mis­siu el pròxim cop. Sem­bla increïble el baix nivell al qual s’ha arri­bat en aquest litigi. Què és el següent que pen­sen fer?